Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

3 de gener de 2014
0 comentaris

R+D l’any 2013: de l’Acadèmia Nobel a Mart

La recerca necessita estratègies a mig o llarg termini. Per això, les notícies més destacades de l’R+D durant l’any 2013, tant a Catalunya com al món, ens ofereixen molt més que el balanç d’un any: ens deixen el balanç d’una dècada de polítiques de recerca, i ens dibuixen un escenari per als propers anys.

Xina: segona potència mundial

Aquest 2013 hem sabut que la Xina s’ha fixat com a objectius disposar abans del 2020 d’una estació espacial permanent, enviar humans al planeta Mart en menys d’una dècada (serien els primers humans a trepitjar-lo), i es planteja aquesta missió com l’inici del que seria la primera colonització humana fora del planeta Terra.

El salt qualitatiu del programa espacial xinès durant aquest any és un bon exemple per mostrar que, en R+D, la Xina deixat de ser una potència emergent i és ja la segona gran potència mundial. De moment, encara per darrere els EUA.

L’any 2000, la Unió Europea es va fixar per al 2010 l’objectiu de convertir-se en l’economia més potent del món basada en el coneixement (el que se’n va dir l’estratègia de Lisboa). Era un objectiu poc realista, que aspirava desbancar els EUA i el Japó de les primeres posicions quan del que s’hauria hagut de preocupar era de no perdre posicions respecte els països emergents que pujaven amb força.

Les dades de despesa en R+D són prou eloqüents: l’any 2000 la Xina era el 6è país en finançament de la recerca, per darrere dels EUA, el Japó i tres països europeus (Alemanya, França i Regne Unit). En deu anys, mentre la despesa en R+D a la majoria d’aquests països augmentava entre un 20% i un 30%, a la Xina ho feia un 430%. Com a resultat, la Xina ja és el segon país amb més despesa en R+D, només per darrere dels EUA.

L’any 2013 també es tanca amb un ordinador xinès com el més potent del món, un rànquing tradicionalment en mans nord-americanes.

UE: la crisi augmenta les desigualtats

Al si de la UE, tots els indicadors assenyalen que un dels efectes de la crisi econòmica és augmentar les desigualtats en recerca i innovació entre els països capdavanters i la resta.

Després d’anys de convergència interna, en què els indicadors d’RDI progressaven més en els països amb sistemes d’RDI “modestos” que no pas en els capdavanters, la crisi econòmica ha invertit la tendència i està tenint l’efecte d’incrementar les diferències entre els millors i la resta.

Una dada clau per entendre aquest fet és que el pes del finançament públic de l’R+D sol ser major en els països amb sistemes d’R+D febles que en països amb un sistema potent, i el finançament privat de l’R+D està resistint la crisi econòmica millor que el públic.

Espanya: l’ESF destapa la morositat internacional

Al març d’aquest 2013 vam saber que l’European Science Foundation retirava tots els seus ajuts als investigadors espanyols com a resposta a l’impagament, per part de l’Estat espanyol, de la seva quota d’afiliació. La por a un “efecte contagi” es va estendre entre bona part de la comunitat investigadora espanyola, en la mesura que es pogués veure afectada per algun dels nombrosos impagaments de l’Estat a institucions internacionals de recerca, com ara l’ESA i el CERN.

Entre les moltes institucions internacional que pateixen la morositat del govern espanyol n’hi ha dues amb seus a Barcelona: Fusion for Energy, l’aliança internacional que investiga la fusió nuclear, i l’Institute on Globalisation, Culture and Mobility, un institut de d’ensenyament superior de l’ONU. La morositat de l’Estat espanyol fa perillar la continuïtat d’aquests projectes. Amb tot, en cas que les institucions mare finalment traslladin aquestes seus fora de Barcelona és probable sentim a atribuir-ho (i no només per part del govern) a la “deriva secesionista”.

Catalunya: priorització en temps de crisi

Hi ha dos motius pels quals el sistema català d’R+D està aguantant la crisi econòmica molt millor que el conjunt del sistema espanyol.

El primer és la qualitat del sistema català, més capacitat per enfrontar-se a contextos on la competitivitat és més important a mida que el finançament escasseja.

L’altre motiu és la manera amb què la Generalitat ha afrontat les restriccions pressupostàries. En primer lloc, les retallades pressupostàries de la Generalitat han estat molt inferiors a les de l’Administració General de l’Estat. En segon lloc, a diferència de l’AGE, la Generalitat no ha traslladat les restriccions pressupostàries amb criteris lineals, aplicant la mateixa retallada a totes les partides, sinó que ha prioritzat línies. Així, malgrat les retallades globals, els tres pilars de la política de recerca de la Generalitat (recursos humans, centres de recerca, i grans instal·lacions) han vist com els seus pressupostos no només no disminuïen sinó que augmentaven.

Un català a l’Acadèmia Nobel

L’any 2013 un català ha estat present a l’entrega dels premis Nobel. No ha estat guardonat, però hi va ser invitat per Thomas Südhof, premi Nobel de Medicina i Fisiologia.

No és un fet menor. Cada premiat disposa de 10 invitacions que habitualment distribueix entre els seus familiars més propers. No és el cas d’en Josep Rizo Rey, que hi va ser convidat com a reconeixement a la seva col·laboració en la recerca que va merèixer el premi Nobel d’enguany.

La notícia va arribar fins el secretari d’universitats i recerca i el conseller d’Economia i Coneixement, que pocs dies després van rebre l’investigador barceloní, que fa anys que du a terme la seva recerca als EUA.

(Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme, 31/12/2013 )


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.