El límit feixista on acaba?

1.000 dies de presó als joves d’Altsasu. La culpa? No se senten espanyols. Només això. Aleshores, la maquinària espanyola es posa en acció: jutges, policia, polítics, el govern espanyol de qualsevol color, els governs autonòmics, els parlaments d’ací i d’allà. Cap no s’atura davant aqueixa barbaritat. Direu, home, és que aquests joves es van pegar amb un gc en un bar. Aleshores, per què no han tancat el gc, que és qui va provocar la brega? Perquè aquest gc se sent molt espanyol, i això ho perdona gairebé tot, fins i tot la violació i l’assassinat. Fins i tot la connivència dels jutges. Fins i tot les lleis o les normes. Arriba fins i tot a canviar la història de les coses. La veritat de les coses, del dia a dia. Aleshores l’innocent és en presó i el culpable és premiat.

El govern espanyol potser que no siga la màxima autoritat de l’estat espanyol, però és ben còmplice de la deriva feixista de tots els poders espanyols, i s’hi ha afegit a la deriva i a bufar encara més aquest vent, fins i tot a posar llenya al foc contra la democràcia. Si serà gros. Com més va (1.000 dies de presó per no res és delinqüència d’estat), més pudor fa aquest estat espanyol a mans de casposos, de mamons, de defensors a ultrança del franquisme: del borbó a marxena, de la gc a l’església, del psoe a vox, del parlament a las cortes, dels bancs als mitjans, de les universitats a les colles de progres… No us deixeu ningú, perquè tothom és còmplice d’allò que va passant fa més de 1.000 dies. Els 1.000 dies són la visibilitat del desastre democràtic espanyol, una societat que ha sigut inacapaç, que està incapacitada, per diu prou. Fins al punt que, davant el cataclisme antidemocràtic que vivim ara fa vacances; mentre els joves i els presos polítics, i uns altres joves, o mestres, són acusats i amenaçats per un estat que ataca drets bàsics i universals, aqueixa societat anestesiada fa vacances, va a la platja, ix a sopar amb els amics, calla, emmudeix, tot ho engul, tot, un dia, un altre, deu, cent, fins a mil.

On acaba el límit feixista? On acabarà la barbàrie espanyola contra els drets, contra els homes, contra la democràcia? I si no té límit? I si justament cerquen això, els poders feixistes espanyols (dels borbons al psoe, de l’església a la gc) baixar fins al no límit, provocar infinitament la nostra anestèsia, veure si nosaltres tampoc no tenim límit en la submissió i el silenci, en l’acceptació de la derrota humana davant les llibertats i els drets universals? On serà el nostre pacient límit de suportar tanta agressió?

Hipòtesi: si uns joves franquistes, profundament espanyols antidemocràtics, haguessen estat tancats 1.000 dies per no sentir-se suficientment valencians, catalans o bascos, quin penseu que hagués sigut el límit pacient dels seus o de les seues famílies?

1.000 dies o cent o un fóra suficient per dir no a España. Nosaltres no som ni serem mai d’aquest món, només ho som per l’obligació militar, policial, judicial i franquista que ens reté. Només. I ni això no és suficient.