Eureka!

El fet que, globalment, Catalunya sigui contribuent neta a l’Estat espanyol no exclou que en algun àmbit en pugui ser beneficiaria neta. Per saber si aquest és el cas de la recerca i el desenvolupament (R+D), ens cal una fotografia de la situació: no només de la despesa total sinó també del seu desglossament en funció de l’origen dels fons (qui paga).

Les dades més actuals de què disposem corresponen al 2009. Aquell any, a Catalunya es van destinar 3.284,5 milions d’euros a finançar l’R+D: el 40,6% dels quals (1.333,1 milions) els va aportar el sector públic, el 52,7% (1.731,4 milions) el sector privat, i el 6,7% (220,0 milions) provenia de l’estranger. La fotografia completa l’obtenim amb la comparativa amb el nostre entorn actual (Espanya i la UE). Utilitzarem la despesa en relació al PIB -l’indicador estàndard més utilitzat internacionalment-  i ens fixarem en el finançament aportat pel sector públic.

Taula 1: Comparativa del finançament [%PIB] de l’R+D l’any 2009 desglossat segons l’origen dels fons: Fonts: Idescat, INE i Eurostat.

A la Taula 1 veiem que l’any 2009, a Catalunya, el finançament de la recerca per part del sector públic va estar per sota tant de la mitjana del conjunt de la UE com de l’Estat espanyol. Si estenem l’anàlisi als anys anteriors (Taula 2) veiem que no és cap fet aïllat sinó un tret estructural:

Taula 2: Comparativa del finançament [%PIB] de l’R+D per part del sector públic. Fonts: Idescat, INE i Eurostat.

En aquest punt, hem d’identificar l’administració pública a qui atribuir aquest “infrafinançament”. Tot i que tant l’Estatut d’Autonomia de l’any 1979 com el del 2006 atribueixen a la Generalitat la competència exclusiva en recerca científica, les úniques competències (i recursos) que l’Administració General de l’Estat ha transferit a la Generalitat han estat les d’agroalimentació, aqüicultura i oceanografia (fa gairebé trenta anys), de manera que les xifres la Taula 2 exposen un infrafinançament de la recerca a Catalunya per part de l’AGE. Així doncs, Catalunya també pateix un dèficit amb l’Estat en termes de finançament de l’R+D.

Aquestes dades poden sorprendre perquè sovint es parla dels bons resultats del sistema català de recerca en les convocatòries competitives de l’AGE: l’any 2011, per exemple, va captar el 19,8% dels fons d’aquestes convocatòries (resoltes per criteris d’excel·lència científica). A primera vista pot semblar un percentatge alt, però està per sota del pes català dins el sistema espanyol tant en termes d’investigadors (20,1%) com de publicacions (26,7%). Addicionalment, cal tenir present que les convocatòries competitives només representen, aproximadament, 1/3 de la despesa en l’R+D de l’AGE: la majoria del finançament (aproximadament 2/3 del total) es fa a través de convocatòries no competitives (assignacions directes per criteris polítics) que penalitzen fortament Catalunya. Més enllà de qüestionar els criteris polítics que marginen Catalunya, l’esquema de finançament de l’AGE –on les convocatòries competitives tenen menys pes que les no-competitives- perjudica els sistemes de recerca més sòlids, perquè l’excel·lència científica és poc determinant.

Cal assenyalar que l’infrafinançament públic encara seria més acusat del que indica la Taula 2 si la Generalitat no estigués duent a terme una política científica més enllà de les competències i recursos que li han estat transferits. Una política “extra” (amb què finança contractes pre i post doctorals, grans instal·lacions com el sincrotró ALBA, o centres de recerca en àmbits que no són ni agroalimentació ni aqüicultura ni oceanografia) la continuïtat de la qual ha estat qüestionada pel secretari d’Estat d’Administracions Públiques, Antonio Beteta, qui ha demanat a les comunitats autònomes que eliminin “gastos superfluos” i es limitin a educació, sanitat i serveis socials (“el resto, en estos momentos, sobra”).

Un comentari final. Crida l’atenció la gran diferència en la capacitat del sistema català d’R+D de captar fons competitius en funció de si es tracta de convocatòries de la Comissió Europea (en les que capta el 29,0% del conjunt de l’Estat espanyol) o de l’AGE (19,8% ).

(Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme, 17/11/2012)