Eureka!

La biografia del descobridor dels rajos còsmics no és només la d’un gran científic, pioner en vàries disciplines de la física i guanyador d’un premi Nobel, també és la història d’un austríac a la primera meitat del segle XX. I com a tal, un repàs a la història recent d’Europa que convida a la reflexió.

Sense voler fer cap homenatge a Berlanga, és inevitable començar dient que Victor Franz Hess va néixer l’any 1883 a prop de Graz, una ciutat que aleshores formava part de l’imperi austrohongarès on el seu pare treballava al servei d’un príncep. Ell va destacar a la universitat, i tot i que les seves primeres passes com a investigador van ser al camp de l’òptica de seguida es va passar a la radioactivitat, des d’on, al vint-i-nou anys, va descobrir els rajos còsmics.

Poc després, arran de la I Guerra Mundial, l’imperi austrohongarès va desaparèixer dels mapes polítics i Hess va passar a ser ciutadà d’un país petit i modest: Àustria. Mentrestant, la qualitat i la importància del seu treball eren reconeguts, i aquest reconeixement li va permetre fer una carrera acadèmica brillant i li van valer el premi Nobel de física l’any 1936. Un premi que va compartir amb Carl Anderson pel seu descobriment dels positrons mentre analitzava rajos còsmics, un descobriment amb el qual es va confirmar experimentalment l’existència de l’antimatèria, que fins aleshores “només” era una especulació teòrica d’un altre dels grans físics del segle XX: Paul Dirac.

A partir del premi Nobel, la biografia de Victor Hess no s’entén sense la influència d’un altre austríac, Adolf Hitler, qui el 1938 va annexionar Àustria a l’imperi alemany. La lògica assenyalaria Victor Hess com un prohom del que qualsevol doctrina filogermànica se n’hauria de vantar. Però a l’Europa dels anys 30 hi regnava qualsevol cosa menys la lògica, i les lleis racials del III Reich eren diàfanes: el seu matrimoni amb una jueva el convertia en poc menys que un delinqüent. Gairebé immediatament després de l’entrada a Àustria de les forces alemanyes, Victor Hess va ser expulsat de la seva càtedra a la universitat de Graz. En qüestió de dies va aconseguir fugir amb la seva muller a Suïssa abans que la Gestapo -que ja n’havia iniciat els tràmits- se’ls endugués a un camp de concentració.

Com Einstein, Suïssa només va ser un pont abans de la destinació final: els Estats Units d’Amèrica, on ja havia fet algunes estades i on havia ajudat a la creació d’algunes institucions de recerca. Hess és un més en aquell èxode massiu de científics que els anys 30 i 40 del segle XX van creuar l’Atlàntic en la que ha estat la transferència de matèria gris més important de la història, i de la que Europa encara no se n’ha recuperat. I potser no se’n recuperarà mai.

L’any 1944 va obtenir la nacionalitat americana. Després de la guerra va tornar a Àustria i a la seva universitat de Graz, però només per a breus estades de recerca. El gruix de la  seva carrera científica, ara centrada en dosimetria de les radiacions, el va continuar desenvolupant als EUA, on es va retirar, on es va morir, i on els seus fills el van enterrar. Era l’any 1964.