Dignitat i política: Barcelona i Bétera

Sobre la dignitat humana, o era la servitud?

Qualitat de digne, de respectable; elevació moral, diu el diccionari. Abans la dignitat i l’elevació moral que la política a qualsevol preu. Malgrat els exemples que aquests dies veiem en homes i dones que es venen tan fàcilment per mantenir-se al poder. I és que la trona, ai, converteix en un bonyigo el més pintat, en una merda de vaca si no hi ha solidesa de principis. El cas més descarat i cridaner és Ada Colau, que ha preferit de malvendre el projecte de milers de joves inconformistes amb el sistema més podrit d’Europa, en canvi de mantenir-se ella, tota ella sola com una nova reina de la política per damunt la dignitat. De primer ella (la política), després, si hi cap, la dignitat. A aqueixa barcelonina li’n quedarà poca, de dignitat, en canvi de posar-se ella per damunt la ciutat i els seus habitants. Molt bé, és l’exemple més cridaner i paradigmàtic, perquè els Comuns volien presentar-se com la bandera de la dignitat, de la netedat, de l’honradesa, en aquelles places de primavera… Però han xafat moll, sense remei, una altra vegada. Els projectes bells són ara vells projectes. Ella els ha traït tots, en pactar amb l’extrema dreta per conservar-se amb formol i tenir el títol de batlle. Batllessa si voleu.

A Bétera tindrem un altre exemple parasimpàtic entre la dignitat i la política. El segon assalt entre dues batlles-batllesses, que es presentaran davant els veïns com a dues rivals polítiques, i rivals en dignitat. L’una representa la llista més votada en diferència, però no suficient; l’altra es presenta com la posició més de dreta (amb tics d’extrema i modos antidemocràtics en campanya), fins i tot amb el suport de l’extrema dreta de Vox. Dissabte, en el Ple de constitució, bé la llista més votada bé el pacte de la política per davant de la dignitat, decidirà la dona principal en l’Ajuntament per als propers anys. L’una representa la continuació en favor d’una política que en quatre anys ha aconseguit èxits importants, també errors; èxits que podrien consolidar-se amb una segona oportunitat, sempre que s’obrís a noves col·laboracions i propostes de major envergadura local i internacional. La proposta del pacte polític, per endavant de la dignitat, ja sabem els valencians què representa: a la merda la taronja i el camp (el pp s’ha enverinat en interessos contra el camp valencià a valència, a espanya i a europa), a més de privatitzacions, impostos, i el retorn a l’amiguisme i als sinyors amb corbata i maletí negre que entren sovint a l’ajuntament a no sabem què. Ho sabem, però no ho podem dir.

Per dignitat, l’opció més votada fa dues setmanes, és la mestra Cristina quatre anys batllessa. En no haver-hi un acord, segons la normativa, la responsabilitat de govern és la del partit més votat.

Per política, qualsevol dels pactes farà bona la decisió de la majoria, en canvi de jugar-nos, els uns i els altres, els principis en favor dels interessos partidistes.

Fóra sensat dir que…

[continuarà]