A Europa, la llibertat dels pobles a decidir

En unes hores ja podrem votar en favor de la democràcia i de la llibertat. De nou, patim unes eleccions on són en risc els drets universals a l’estat espanyol, que continua l’acaçament contra els drets individuals i col·lectius. No n’hi havia prou amb presos polítics, amb l’expulsió de parlamentaris si no els convenen, amb l’augment de la repressió policial o el desequilibri en finançament territorial, en favor de l’espanya profunda, malbaratadora i criminal contra nostre sobretot… Els mitjans han manipulat la publicitat electoral, han convidat opinadors a manta d’un sol costat, se’ls ha permès de mentir i agredir verbalment, i han tingut una Junta Electoral pròpia de franquisme, que perseguia, castigava i multava a conveniència, en canvi de permetre amenaces, agressions i insults de grups i partits feixistes. I se’ls ha permés, perquè el franquisme viu en totes i cada una de les institucions espanyoles, aviciada i subvencionada.

Doncs encara no era prou ni suficient: les males arts dels partits espanyols s’han conxorxat amb tot de privilegis i un consentiment antidemocràtic que ja és marca espanyola post-dictadura: l’agressió continua als drets ja és l’estil amb que conviuen tots els partits espanyols sense excepció (de vox a podemos), els uns es tapen als altres porcades, repressió i actituds d’una vergonya política que faria feredat en un país democràtic. Però a espanya ho volen fer passar per normalitat, com si el món fóra cec o idiota, i no comprovés com cada dia es vulneren drets humans fonamentals. Fa unes hores només, la policia robava amb impunitat la samarreta a una dona només perquè la samarreta reclamava llibertat. La deixava mig despullada davant el futbol, el rei borbó i la merda que permet l’agressió i la impunitat. És clar que espanya dirà que els terroristes som nosaltres, per reclamar les idee, el respecte i la llibertat de pensament.

Per tot això, a Europa el meu vot anirà a qui avui simbolitza i representa un horitzó de llibertat impensable amb espanya: perquè cap altra opció no defensa amb garanties el dret fonamental de reclamar la llibertat dels pobles a decidir el seu futur. Tant de bo la professora Ponsatí ens puga defensar també des d’Europa.

I ves que em dol traure-li el vot a Jordi Sebastià, l’home que ha defensat com ningú la taronja dels valencians a Europa, amb una honestedat i un esforç immens en favor del camp valencià. Però la urgència de la llibertat és per damunt de la urgència econòmica, i els principis per damunt el benestar.

Al poble fa molt temps que tinc decidit el meu vot en favor de la batlle Cristina, per compromís, que no hem tingut un equip tan preparat en lo manco 100 anys.