17 d'octubre de 2006
Sense categoria
1 comentari

Jo vull un estat propi, sense “ConfidencialCAT”

I sense campanya barroera. Un cop vist aquest vídeo tinc una doble sensació de tristesa: per tal com ha anat el govern tripartit i per la mala bava dels convergents. Aquest vídeo només ajuda a dues coses: que augmenti l’abstenció i que augmenti tan la crispació que pel dia 2 s’hagin trencat els ponts de diàleg per a possibles pactes de govern.

Aquest vídeo no beneficia a ningú. Bé, tret potser del que està més content d’això, el Sr. Piqué, que queda al marge de l’afer i com un senyor. No beneficia a CIU que es desqualifica manipulant mitges veritats i insinuant falsedats, ni per descomptat als partits del tripartit.

En aquesta legislatura hi han hagut errors, com a totes les legislatures, i inestabilitat, massa. Però que no tractin a la ciutadania com a tonta! Que ja n’estem tips! Que burros no som! Que ja ho veiem que aquest vídeo és manipulador 100%!!

Així, doncs, la campanya ha començat d’una manera nefasta, crispant els ànims i avorrint i cansant l’electorat. Qui vol anar a votar el dia 1? Ningú…

Com després de treure aquest vídeo CiU podrà negociar un pacte? El vídeo fa mal al país, trenca una possible entesa nacional… Que ningú ho veu això??

Finalment les campanyes són això: fer promeses electoralistes i populistes impossibles i treure el major nombre de draps bruts del contrincant, siguin certs o no. I no ha cap partit polític que estigui el marge d’aquesta manera de fer…

I jo voldria una entesa gran per a qüestions de país, per crear un estat català fort, lliure, amb futur per a la seva cultura, la seva llengua, el seu territori i la seva gent.

Ho veurem mai això? Hi haurem de treballar-hi nosaltres, perquè d’aquests polítics no en traurem res…

  1. Estic d’acord que el "documental" és propaganda manipuladora. De tota manera, no recull sinó allò que ja calia suposar que acabaria sortint als mítings de CiU durant la campanya. De fet, tal com diu l’article, és prou habitual que a les campanyes els diferens candidats recordin els draps bruts, reals o imaginaris, dels adversaris.

    D’altra banda, tot i que puc equivocar-me evidentment, no veig tan clar que CiU trenqui tots els ponts de diàleg amb un DVD com aquest. Si ERC, malgrat l’expulsió de tots els seus consellers del govern recentment, i els tics espanyolistes d’en Montilla, no descarta la possibilitat d’una entesa amb el PSC, jo crec que, si li convé, pot acabar tolerant una punyalada com la del ConfidencialCat. Els polítics en campanya s’abarallen molt, de la mateixa manera que sempre s’esbatussen el govern i l’oposició; però, si cal, acaben pactant.  Els polítics aguanten molt…   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!