La mirada fluida

Educació, societat i noves tecnologies

4 de juny de 2006
Sense categoria
4 comentaris

Escoles de l’Ulster

He passat uns dies a Irlanda del Nord, visitant escoles i coneixent el país. M’expliquen els meus amics irlandesos que tot ha millorat, la qualitat de vida es pot equiparar als estàndards europeus i arreu es percep en general un ambient tranquil, de benestar i de progrés.

Les escoles que vaig veure funcionen be, o força be, les infraestructures són bones, estan ben dotades tecnològicament i les aules estan ben conservades i ordenades, amb  professors que s’impliquen i alumnes que treballen.

Però m’expliquen també que tenen més escoles de les que necessiten, que algunes estan mig plenes, o mig buides, i que al costat d’aquestes n’hi ha d’altres també mig buides. Algunes, moltes, haurien de tancar.

I per què? Doncs perquè la immensa majoria d’escoles són “comunitàries”, és a dir: “catòliques” o “protestants”, i només hi van alumnes catòlics o alumnes protestants, i els mestres també són només catòlics o només protestants. Hi ha una minoria d’escoles “integrades”, amb nens i nenes de totes les religions i comunitats, però tot i que s’intenta potenciar-les des de fa anys, les famílies no volen, o no s’atreveixen a, portar-hi els seus fills.

És una situació que a nosaltres, si més no a mi, se’ns fa molt estranya i difícil d’entendre, fins i tot rebutjable. Però em pregunto: aquells que demanen a casa nostra la separació per motiu de llengua o per motiu de religió, de moment dins de les mateixes escoles, estarien també d’acord en tenir escoles separades? … És un futur, hipotètic, que espanta.

  1. A Madrid, Parí, Londre o Berlín problema de llengua de moment no en tenen el viuen amb normalitat sota una mateixa llegua, aixó és considera normalitat.

  2. Segons tinc entens a _irlanda totes les escoles són públiques i no existeix l’escola privada?. Això és així?.
    Per altra banda, el que em comentes em sembla fruit d’una situació i una història. Tranformar-ho deu ser difícl. Nosaltres no hem arribat aquí. La nostra societat no s’ha escindit tant i hauriem de procurar que no ho fes. Això és un dels guanys que tenim, hauriem però d’evitar que a la llarga aquest esforç d’integració ens acabés disolen… A vegades quan veig a tota aquesta jovenalla filla de la immersió lingüñsitica que parla català perfectament però gairebé no el fa servir em uuedo perplexe, senzillament perqué el següent pas no sé quin és. Ben segur que és millor que el coneguin, però no acabo d’entendre com serà el futur immediat: parlaran majoritàriament castellà als seus fills, parlaran català, parlarana a nitges…. Imagino que per època, ara tenim i tindrem els primers resultats… a veures que passa.
    Jo era més ingenua i pensava que el sol fet que tothom fos educat en català, que se sentissin catalans i del Barça seria suficient,…. però hi ha forces més potents. D’identitat, de la colonització espanyola. I és així com un dia rera altre, a la festa de fi de curs et trobes una familia al costat i no saps quin idioma parlen. Primer et penses que són castellonaparlants i el nen parla català… Al cap d’una estona però entès que no, que barregen i que no tenen cap preferència pel català. El següent pas?. No ho sé.ojalà tinquem sort!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!