La mirada fluida

Educació, societat i noves tecnologies

6 de setembre de 2005
Sense categoria
5 comentaris

TIC, TIc, Tic, tic

Més d’un es preguntarà el perquè del motiu i del títol d’aquest bloc. El cas és que el Departament d’Educació ha considerat oportú concedir-me una llicència d’estudis, a mi i a 120 professors més, per fer un treball sobre aquestes qüestions. Disposo de tot el curs i, paral·lelament a la tasca més sistemàtica, em proposo fer un diari que em serveixi per ordenar idees, fer-me preguntes i potser rebre algunes respostes. Per això he començat l’1 de setembre i espero acabar en finalitzar el curs.

Avui, per escalfar motors, he anat a la X Trobada Pedagògica organitzada pel CRP (Centre de Recursos Pedagògics) de l’Hospitalet, sobre el tema “L’ús didàctic de les TIC”.

Molts assistents, molt interès i experiències remarcables. Però al final ens queden algunes de les preguntes de les quals intentaré, modestament, apuntar algunes respostes al llarg del curs:

  Per què la pràctica pedagògica canvia tan poc, i tan lentament, a les escoles, tot i l’increment notable de recursos tecnològics al seu abast?

  Per què amb recursos semblants unes escoles modifiquen les pràctiques, generen innovacions i obtenen resultats satisfactoris, mentre que d’altres no han canviat les seves formes de fer des de fa anys? (segueix)

A la presentació d’experiències de secundària hem pogut veure el magnífic treball de la Comunitat Catalana de WebQuest i comprovar l’empenta creativa de l’equip de LaceNet. També l’exemple de dos centres de la ciutat de l’Hospitalet.

La conferència de cloenda ha estat del Francesc Busquests, creador del gairebé legendari Clic i que ara està també en altres guerres.

Són moltes coses de les que parlar i el text s’allarga massa. Espero poder-ho fer en els propers dies.

  1. Hola,
    He descobert el teu blog al llistat de la vilaweb i m’ha interessat el seu contingut per fets afins. Jo també procuro aplicar noves tecnologies i la meva experiència em diu que encara que tinguis els mitjans a l’abast hi ha una altra sèrie de factors reaccis que frenen aquests nous mètodes: carència d’ells a nivell personal, resistència per part dels pares, poca acceptació a l’hora de ser una eina avaluadora, etc. Tamateix et puc dir que des de fa tres anys tinc montades aules virtuals i ara per ara els resultats han estat positius, fins i tot en aquells alumnes on a casa seva no disposaven de connexió a internet. Les aules són tancades i inclouen diferents serveis: xat, fòrum, adreça electrònica, pissarra per penjar deures, intercanvi de carpetes, generar una pàgina web, entre d’altres. Seguiré el teu blog. arsvirtualis

  2. Et felicito per aquesta iniciativa. Formar part de la comunitat blogger, weblogger, blogueros o bitacoreros, suposem que serà una experiència interessant. També gràcies per la notícia de la Trobada Pedagògica. De moment, res més. Pensarem les interessants qüestions que planteges.
    CRP Ciutat de l’Hospitalet de Llobregat

  3. Potser seria millor explicar-ho perquè les meves aules virtuals estan exclusivament en alemany. L’adreça base amb la qual les inicio és la d’una iniciativa alemanya de professors que editen en línia. Una de les possibilitats que ofereixen es poder obrir de franc aquesta mena d’aules a partir d’una incripció i segell de l’escola que avali que el professor encarregat hi traballa.

    Et passo l’adreça web per si vols fer una ullada : lo-net-de

    Et deixo també una adreça de correu: arsvirtualis@web.de

    Salutacions, arsvirtualis

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!