A quin dret universal renunciareu?
Dels trenta drets universals, quin prioritzaríeu primer, quin deixaríeu l’últim, quins per vosaltres no foren gaire importants o fins i tot innecessaris? No cap? No cap. Perquè la carta dels drets és això, una carta, i tots els drets són un i un mínim, per viure-hi de ple dret.
Fóra com demanar més autonomia, o més llibertat o més democràcia, a espanya, perquè ja parteixes que no te’n reconeixen mai suficient, ni prou. Ni tota. És un impossible, de l’un costat, però també és renunciar a una part dels drets universals. Perquè amb espanya és impossible conviure amb el respecte total a aqueixa carta magna. Sobretot mentre hi ha violència atiada des del mateix estat, i una manca de drets des de la mateixa justícia que els hauria de defensar.
Ni renunciem ni ens aconformem amb les molles, o amb una part, que sempre seria incompleta. Denunciem espanya, incapaç de renunciar a l’esquella feixista que arrossega des del franquisme, i encara de més lluny, i ens posem un sol horitzó. La independència. I la República valenciana.