“La incertesa citrícola” del Molt Honorable camp valencià

Del discurs de Cap de Cap d’Any del MH president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, he agafat al vol una perifrasi per poder-la estudiar a fons, abans no em caiguen damunt els designis de coentor i bonhomia que m’arribaran el 31 de desembre per mòbil, sobretot, i també via l’aire nou que baixarà de tramuntana, d’on encara s’ensuma l’esperança per una república lliure i europea.
“La incertesa citrícola”, per dir-ho ràpid, és tot el temps que li ha dedicat el nostre president a la situació que viu el camp al País Valencià. Un segon, màxim dos per pronunciar dues paraules i el determinant. Malgrat la ruïna que patim, moral i econòmica, a més de patrimonial pel que fa al territori, el discurs de Cap d’Any en relació al camp ha durat això, no gaire més que l’almoïna, dins el cofoïsme i la submissió imperant des de la generalitat valenciana. És veritat que el to del MH era mesurat i tranquil, respectuós de les limitacions valencianes (que en són moltes), malgrat que no ha pogut aguantar-se que serem, durant el 2019, una de les zones geogràfiques més innovadores i engrescadores d’Europa (!). Ai, ací jo ja patia una mica de vergonya, d’excés, de ves a saber, perquè si el camp és una cofurna, un pal de paller, un sac de moldre’ns, una piconadora humana, com és que dos segons li han bastat al MH per redimir-nos i fugir d’estudi?

I ves que les burrades han començat a esvalotar-se quan el MH ha explicitat que no és casual la commemoració dels 600 anys de Generalitat amb els 40 de constitució espanyola, que ha posat com a model de valors democràtics i i ideals…

—Mecaguenlamarequehohaparit, Ximo!

La constitució és un model de prostitució democràtica, que empara la corrupció borbònica, el franquisme viu i permès a dins les estructures més casposes, l’agressió judicial a homes de bé en canvi de permetre l’agressió feixista i policial, a més de connivències parafeixistes, de clavegueram capaç del terrorisme d’estat. Tot això, ha permés i permet aqueixa constitució que el MH volia posar a l’alçada d’una Generalitat incapaç de defensar el dret dels valencians, perquè és sota la vigilància del jou espanyol que ens tenalla, a més de permetre l’agressió contra els mitjans —el tancament de TV3, per exemple—, o l’agressió constant i consentida del 9 d’Octubre, entre més.

Incertesa?, benvolgut MH: el seu partit, vosté mateix, i el govern d’espanya no volen fer enrere els acords europeus que atempten contra el camp valencià. Malgrat que ho podrien fer, no ho volen fer. Això no és incertesa, no enganye els llauradors. És la certesa de la mala fe contra nostre impera, és saber-nos inútils, indefensos, i convidar els pocs llauradors que queden, que en queden molts per tant com els passa, a abandonar la terra i deixar-la a mans d’empresaris corruptes que volen dominar el pastís sencer, mentre aixafen l’herència dels nostres iaios i pares, del que ha representat aquest país valencià i hauria de representar encara. Ara, potser és que vosté i els del seu partit, volen convertir el País Valencià en un feu de cambrers i hostesses per servir de criats el turisme més ranci i decadent.

Tot això que li passa a la terra avui, ahir, i pel camí que du, demà mateix, no passa només per la taronja; incertesa citrícola, diu?, passa que vosté i els seus, en quatre anys, no han sabut general una expectativa diferent per al camp, i han posat de secretari autonòmic de la conselleria d’agricultura un incompetent ben gros, un inútil que no sap fer sinó el ruc, com van fer durant anys els mateixos del pp que fa anys enfonsen i arruïnen els llauradors i la terra.

Sí, el Molt Honorable camp valencià és a mans d’incompetents: llauradors submisos, i polítics incapaços. Més inútils impossible. Incapaços de traure els tractors a parar les vies de comunicació amb espanya, incapaços de frenar la corrupció del Mercat valencià que dominen uns pocs, incapaços de posar en valor la terra dels valencians, incapaços malgrat els anys que sembla que estudien de fer res amb un canut, ni conselleres, ni secretaris, ni funcionaris ni sindicats del camp, a mans d’una idiotesa superba. Encara més, incapaços de plantar cara al ministerio espanyol d’agricultura, al qual li la bufa la terra dels valencians, el camp valencià, el MH i la mare que mos va parir.

I vosté encara té la barra de dir que la constitució espanyola ens empara els valors… Amb respecte, MH, i una merda per a la constitució i tant de bo els 600 anys de Generalitat de veritat serviren per al coneixement i la dignitat dels valencians.

Però compte que em deixe coses…

[continuarà]