La legalitat del català en la perifèria
Com a complement al magnífic editorial del Vicent Partal d’avui (http://www.vilaweb.cat), vull afegir un comentari sobre la vessant legalista de l’intent espanyol per reduir el català únicament a l’àmbit del Principat. En concret, volen deixar sense suport legal el fet que el català és la llengua que també es parla a la nostra Franja de Ponent (oriental, en l’Aragó), al País Valencià i a les Illes.
A la Franja, s’han carregat l’únic text legal que reconeixia aquesta presència del català. Però al País Valencià i a les Illes no ho han pogut fer. A l’efecte del reconeixement de la nació completa i de les seves possibilitats d’alliberament, és extraordinàriament important l’existència de lleis, decrets i sentències espanyoles que estableixen que la llengua pròpia de les Illes i de País Valencià és (la mateixa que) la catalana. Així, l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears diu:
“La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial” (art. 4)
i els Estatuts de les Universitats valencianes consignen:
“hom admet com a denominacions seues [de la llengua pròpia] tant l’acadèmica, llengua catalana, com la recollida en l’Estatut d’Autonomia, valencià” (art. 6; Univ. de València)
“coordina el seu treball amb el de les altres universitats valencianes i coopera amb les universitats de la resta de l’àrea lingüística catalana” (art. 9; Univ. de València)
“valencià segons l’Estatut d’Autonomia, acadèmicament català” (art. 2; Univ. D’Alacant)
“valencià segons l’Estatut d’Autonomia, acadèmicament català” (art. 5; Univ. Jaume I)
“promourà una col·laboració especial amb les altres universitats de l’àmbit lingüístic català a través de la Xarxa Vives d’Universitats” (Disp. Addicional 13ª; Univ. Jaume I)
Gràcies a aquests preceptes, s’han pogut guanyar tot de sentències judicials (del Tribunal Constitucional espanyol i dels tribunals ordinaris) favorables al fet que el valencià és part integrant de la llengua catalana. Amb això, tenim garantit un principi de victòria davant la legalitat internacional.
Però n’hi ha ombres, i no totes venen d’Espanya. Que la Generalitat de Catalunya signi un acord amb la Generalitat Valenciana on es diu que “La llengua oficial de la Comunitat Valenciana és el valencià” (És divertit: s’hi obliden del castellà!) i que “L’autoritat normativa del valencià és exclusivament de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua”, és un nyap que oblida estúpidament i perversa els textos legals i les sentències abans reportats. Per això i per altres motius, alguns pensem que aquests botiflers no ens duran mai la independència, ni la petita ni la completa.
València, 10 de maig del 2013
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!