No me’ls crec els dirigents de Convergència que, de sobte, se n’han pujat al carro de la independència i han agafat les regnes de l’estat propi. Fa dues setmanes demanaven que la corrupta Espanya en fallida els rescatés econòmicament i ara són independentistes? No encaixa, això.
Més aviat, em fa tot l’efecte que, davant de la gernació que reclama la independència, volen fer creure que ells també hi són, per tal de conservar el vot i, després, anar passant el temps servint els interessos de la seva classe. Els dirigents econòmics d’aquesta classe no volen la independència i, per tant, els seus polítics orgànics no ens la duran. I així ho diu en Duran.
Mas actua com si tingués l’encàrrec de posar-se al davant del procés per dilatar-lo amb bones paraules –entre les quals, encara no està “independència”– i amb iniciatives que vagin refredant el procés, per tal que, els qui realment manen, cerquin i vulguin fer efectiva una altra solució política amb Espanya.
Tanmateix, no ho tindran fàcil, aquesta vegada. La determinació del poble català és ferma i clara i àmplies masses ja no es deixaran entabanar. No hi més camí cap a l’estat propi que iniciar-lo amb una proclamació d’independència feta pels representants electes del poble. I el poble ha de triar els qui estiguin disposats a fer-ho, si els actuals no gosen.
València, 21 de setembre de 2012
Hi ha una frase de Mas que el delata. La primera declaració que va fer després de l’entrevista amb Rajoy va ser: “Això ha anat molt malament”. Xe, molt malament per a qui? No per als independentistes. Ha anat malament per a l’entesa de Catalunya amb –i dintre– d’Espanya, per a l’acord entre l’autonomisme i l’espanyolisme, però no per al procés de la independència de la nació catalana. Qui deplora que es tanquin les portes per a continuar amb l’encaix de Catalunya en Espanya no pot liderar la lluita per la nostra independència.
València, 22 de setembre de 2012
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El problema, el gran problema som nosaltres: els valencians (fusterians o no)
Què fer? Com viurem amb Espanya sense Catalunya? Quant anem a durar?
Emigrem tots?
Nosaltres, Pep, nosaltres. És ací on tenim feina, i molta.
I no pareix que València siga la clau de tot plegat.
P.S. Quants anys Pep i no sé si hem avançat molt.
Si havera estat només per l’esquerra d’Esquerra, haveren prioritzat la unió amb l’estat espanyol i la solidaritat d’esquerres amb l’Estat espanyol.
Per què la solidaritat d’esquerres amb el tercer món i voler distribuïr la riquesa dels països desenvolupats amb el subdesenvolupats, no és debades i té un cost.
I per a qué uns tinguen molt més, altres tenen que renunciar al que tenien i tornar a tocar de peus a terra.