La “prostitució” dels 40 anys

Uns quants polítics valencians celebraven avui 40 anys de la constitució espanyola amb una facilitat sorprenent. Malgrat la repressió, l’atac continuat a la llibertat d’expressió, els atacs a les celebracions del 9 d’octubre, els aplecs, o la repressió judicial contra la llengua i contra l’escola, malgrat els presos polítics, els exiliats o la prohibició de veure TV3, polítics del psoe i de compromís celebraven la festa com si gaudírem d’una constitució modèlica, com si aquesta constitució no permetés l’abús policial, la tortura denunciada per Amnistia Internacional cada any, l’extorsió, el desnonament, el robatori dels bancs i de les empreses energètiques, el lladrocini de les empreses de comunicació, la corrupció dels partits, l’amiguisme, l’evasió de capitals, les clavegueres i les fundacions franquistes, l’amiguisme prevaricador…, tot de crims contra la gent honesta en canvi de la perversió política i judicial… I encara, malgrat tot això, hem d’aguantar la riota i la burla, com si la seua constitució pactada amb el franquisme fóra exemplar o un cant a la democràcia universal. Un paperot que conserva els privilegis feixistes, la intocabilitat dels borbons (la primera escola de corrupció espanyola), l’existència de la gc, o tot aquell femer del suprem, el constitucional, l’audiència i el vedetisme judicial…

Tot plegat ho celebren rient, els del 155, amb l’afegit de l’un costat i de l’altre de l’espectre polític Top, el màxim al qual volen aspirar pessebristes, mamons i panxacontents, en canvi d’escarnir totes les tendències que lluiten contra el frau d’una constitució que, sobretot als valencians, tracta com un drap, com un gra en el cul, com una merda. Sí, si aquesta constitució model permet aquest tracte als valencians, no sabem què han de celebrar els de Compromís, avui (els del psoe ja sabem qui són i amb qui pacten quan cal manifestar les idees màximes, incloent-hi VOx). No serà pel finançament, ni pel camp, ni per l’escola, ni per la llibertat de governar que us permet la justícia espanyola, que eixiu a somriure davant el palau, o davant les Corts?

Els valencians, que hem estat castigats com ningú per la casta espanyola, a sant de quina cosa hem de mostrar el logotip de la vergonya que lluu À Punt? A més de malparits, cornuts, Empar? A més d’inútils, idiotes? Us heu begut l’enteniment, que encara llepeu els amos que ens esclavitzen?, fins ací heu perdut la dignitat, o ser valencians inclou deixar-nos aixafar com un drap i damunt festejar-los la vergonya?

Fóra bo que llegíreu l’editorial avui de Vicent Partal, i encara, amb tant de “hi hi ha ha”, de programes pocasolta que ofereix À punt enmig d’una situació social i política tan caòtica com aviciada, foreu valents i la llegíreu línia a línia, per explicar què és en realitat aquell document a mans de militars, franquistes i venuts que ens voleu vendre com un exemple.