10 de gener de 2012
Sense categoria
5 comentaris

Mirant i llegint l’Espill

A la col•lecció Medieval and Renaissance Texts and Studies de l’Arizona State University, ha aparegut una edició de l’Espill, una obra excepcional de la literatura catalana escrita a València, amb més de 16.000 versos, en la segona meitat del segle XV. L’edició ha estat enllestida per la doctora Maria Celeste Delgado-Librero i consta d’un estudi preliminar, de la transcripció de l’únic manuscrit que conserva l’obra i de la traducció anglesa en prosa: The Mirror of Jaume Roig. An Edition and an English Translation of MS. Vat. Lat. 4806 (2010). És tracta, doncs, de la tercera traducció a una altra llengua, després de les castellanes (en vers, segle XVII; en prosa, segle XX) i de la francesa (en prosa, segle XXI).

En un context de presentació mistificadora de l’obra, l’Espill va ser anomenat Llibre de les dones i Llibre de consells, potser amb una intenció de dissimulació de les procacitats que conté. I malgrat el seu grau de misogínia, o potser per això, hi ha hagut moltes dones –”les dones de l’Espill”– que s’han dedicat a estudiar-lo, des de Maria Aurèlia Capmany fins a Maria Celeste Delgado. També ho han fet alguns homes, com un servidor, amb diversos articles, una tesi doctoral i el llibre Ficció i realitat a l’Espill. Una perspectiva fraseològica i documental (2010).

He de dir que em satisfà el treball de la doctora Delgado-Librero perquè, contràriament al que s’estila en sectors resclosits i dominants de la filologia catalana medieval, aborda el tema amb rigor i sense prejudicis. En lloc d’insultar i desqualificar, com han fet i possiblement encara ho fan la doctora Lola Badia i altres de la seva escola, és capaç de descriure els estudis (meus) que posen en qüestió l’autoria de l’Espill amb naturalitat i respecte acadèmic: “Josep Guia i Marin is the only scholar who has disputed Roig’s atthorship of The Mirror…”, en un parell de pàgines de la introducció.

En fi, una bona notícia per a la difusió internacional de la cultura catalana i un cop d’atenció a les dèries i els interessos gremials dels estudis de literatura medieval a casa nostra.

València, 10 de gener de 2012

  1. des de la ciutat de València, a poc a poc, estem pegant-li la volta a tot el que ens encotilla des de la Renaixença/es que no ens deixava tirar endavant. Primer li vam pegar la volta al mitjó espanyol, i ara, li l’estem pegant al propi mitjó fet a mida encaixista que ens vols ben endins d’Espanya. No hi ha res com pensar ‘ourselves’.

    Best regards !

  2. Pep,

    Com deia Sèneca, “veritatis una facies est” (la vertitat només té una cara), però també és veritat que, als mediocres, “veritas odium parit” (la veritat produeix odi). El medievalisme literari català -l’oficialista que menja del pessebre universitari- està ple d’indocumentats, incapaços de llegir un manuscrit medieval. Déu li va demanar a Job deu homes bons per no destruir Sodoma i Job no els va trobar. En la Sodoma del coneixement (això és la Universitat avui), dubte que trobes deu historiadors de la literatura catalana medieval respectables, només deu. Per sort, la ciència avança malgrat els entrebancs del règim de canongies universitàries imperant i, gràcies a treballs com el teu, podem saber una mica més de la cultura del segle XV català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!