També hi van parlar Isabel-Clara Simó, Antoni Strubell, Núria Cadenes, Uriel Bertran i Alfons López Tena.
Amb les actituts institucionals de prepotència i avassalladores del passat per banda dels governs successius des de la Generalitat de dalt vers el País Valencià mai han arribat molt lluny.
Si Felip d’Anjou va fer l’encarrec d’acomplir els objetius ‘sin que se note’, aquets sembla que alguns van m’empredre l’encarrec de fer-se notar encara que no es puga aconseguir cap objectiu.
Però qui sap sempre es pot anar de derrota en derrota fins la victòria final i ara SI sembla que pot dur aire fresc si sap respectar les formes.
Subtilitats a banda, ja no és pot perdre més del que s’ha perdut en les relacions Principat-País Valencià, però almenys hara sembla que s’intente conservar el poc que s’haja pogut perdre o guanyar, qui sap.
Com des de fa més de trenta anys ença no és pot fer pitjor amb les relacions entre el Principat promocionant la prepotència aparent vers al País Valencià i el poble valencià fins al colapse actual, sembla que ja no és pot pedre més del que s’haja perdut.
I com ja no és pot anar més malament que ens ha anat i perdre més del que s’ha perdut, un tratament de xoc i obrir el ventall politic amb SI pot ser beneficiós com aire fresc al País Valencià i que no estiga malalment.
Ara el normal és que SI competira amb el Bloc Nacionaliste Valencià i la coalició de Compromís amb Iniciativa pel País Valencià, per què ERC i ACPV promoguts i financiats des de les institucions de la generalitat de dalt sempre han estat un fracàs polític al País Valencià.
Per a Toni Cucarella, en aquests moments, dir “la meua nació és el País
Valencia” i “la meua nació
són els Països Catalans” representen dues opcions polítiques diferents,
per no dir contraposades. I això s’ha vist fins i tot en la llengua,
“fet i fet, la política de singularització lingüística ja ha comportat
la fragmentació del mercat cultural en català”, recorda Cucarella.
Si Felip d’Anjou va fer l’encarrec d’acomplir els objetius ‘sin que se note’, aquets sembla que alguns van m’empredre l’encarrec de fer-se notar encara que no es puga aconseguir cap objectiu.
Però qui sap sempre es pot anar de derrota en derrota fins la victòria final i ara SI sembla que pot dur aire fresc si sap respectar les formes.
Subtilitats a banda, ja no és pot perdre més del que s’ha perdut en les relacions Principat-País Valencià, però almenys hara sembla que s’intente conservar el poc que s’haja pogut perdre o guanyar, qui sap.
Com des de fa més de trenta anys ença no és pot fer pitjor amb les relacions entre el Principat promocionant la prepotència aparent vers al País Valencià i el poble valencià fins al colapse actual, sembla que ja no és pot pedre més del que s’haja perdut.
I com ja no és pot anar més malament que ens ha anat i perdre més del que s’ha perdut, un tratament de xoc i obrir el ventall politic amb SI pot ser beneficiós com aire fresc al País Valencià i que no estiga malalment.
Ara el normal és que SI competira amb el Bloc Nacionaliste Valencià i la coalició de Compromís amb Iniciativa pel País Valencià, per què ERC i ACPV promoguts i financiats des de les institucions de la generalitat de dalt sempre han estat un fracàs polític al País Valencià.
Bon dia, Josep.
Enhorabona! Vaig ser-hi a l’acte i crec que seria important que penjares la resta dels parlaments per poder escampar-ho tot ben bé.
Salut i país!
Com sempre, brillant, mestre Guia!
Arran de la presentació de Solidaritat Catalana per a la Independència al País Valencà (SI), l’escriptor Toni Cucarella ha criticat durament al seu bloc a tots aquells que han abadonat el referent nacional de Països Catalans i ha denunciat com la premsa espanyolista justifica violència ultra.
Valencia” i “la meua nació
són els Països Catalans” representen dues opcions polítiques diferents,
per no dir contraposades. I això s’ha vist fins i tot en la llengua,
“fet i fet, la política de singularització lingüística ja ha comportat
la fragmentació del mercat cultural en català”, recorda Cucarella.
Publicat a Llibertat.cat