Tal com era previsible, Espanya
es fa l’orni davant de les agressions sagnants de les forces armades
marroquines contra el poble saharaui. I ho fa així per ideologia i per interès.
Els regnes d’Espanya i del Marroc són compares en imperialisme i opressions
nacionals, amb una acreditada i nefasta trajectòria, l’un contra pobles de mig
món, al llarg de la història, i ara reconcentrat contra catalans, bascos i
gallecs, malgrat la “modernitat europea”; l’altre, encara mig immers
a l’edat mitjana, contra amazics (berbers) i saharauis.
Tenen en comú aquestes dues
monarquies corrompudes esclafar pobles i nacions que no són de la seva cort (de
porcs) i això els agermana en genocidis, a més de l’interès particular i
conjuntural espanyol en el manteniment del domini sobre Ceuta, Melilla i
Perejil. Dic conjuntural perquè, per molt que li facin la pilota al jerarca del
Marroc, és cantat que, més d’hora que tard, aquests indrets africans deixaran
d’estar sota la governació espanyola. Desmuntaran aleshores, ja d’una vegada,
l’esperpèntica Legión de “novios
de la muerte”?
Vist tot plegat des d’una
perspectiva global i internacional, les actuacions nacionalistes d’aquests
petits i vinguts a menys imperialistes espanyols i marroquins resulten
patètiques. Tan patètiques com les dels serbis respecte a tots els pobles que
s’han alliberat del seu jou. És qüestió de dies o d’anys, però els
alliberaments arriben indefectiblement. I ja poden estrènyer el cul i anar
restrets que el vent de la llibertat ja va passar i tornarà a passar pel
restret de Gibraltar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Zapatero es un artista al que li agrada mes l’objectiu fotográfic que a Mourinho parlar d’ell mateix. Un dia, fa ja uns quants anys, José Luis va pensar i decidir donar-li pel cul a Aznar i de pas als sahrauís, eixe poble molest que es molt util si ens cal fer actes de propaganda amb ells per a benefici electoral propi pero que fa nosa a tots governs tant si son socialistes com peperets durant la resta de l’any.
Aixì que agafá un avió i se’n va anar a vore el sultanet del Marroc i de pas a fer-se una foto davant el mapa del Regne on el Sahra ja estava inclós.
Zapatero, es veu, que es un tio amb un par d’ous ben posats… sempre que el contendent estiga lluny. En les distancies curtes es un covard. El ZaPatero a l’oposiciò es deia “amic” del poble sharaui però hoste del sultanet es va fer la foto davant el mapa ….
Collons Zapatero faça vostè el mateix amb nosaltres, amb els pobres nacionalistes valencians, amb els que tenim la causa mes perduda que el sharauis. Amb nosaltres que defenssem la unitat dels Països Catalans.
Un dia qualsevol, ara que ja te l’AVE a les portes, convida vosté al sultanet i agafadets de les mans i al bell mig de la Plaza del Caudillo que és com li agrada anomenar a esta plaça a la senyora Rita quan es troba a la intimitat, desplega el mapa dels PAÏSOS CATALANS …. i es fa la foto amb la gent d’Esquerra, amb Cucarella, amb Eliseu Climent, amb Subiela, amb Josep Guía amb mi mateix i amb els milers i milers de valencians als que historicament el seu partit -encapçalats per Guerra i Cia- i ara vostè com hereu i còmplice de tots ells ens ha traït o donat pel cul (pot triar vosté mateix l’opcio que mes li agrade))
Ja la va clavar l´ínclit Aracil quan tragué el comcepte d’ imperiets parroquials, els quals amb una llngua de segona o de tercera es dediquen a oprimir els pobles veïns que han tingut la descràcia de caure en els seus provincians i ridícols tentacles.