La justícia espanyola no té un pet de justa

Ni un pet ni una bufa, la justícia a espanya no té un pet de justa. Però això és igual, perquè qui governa espanya és una maedéu rapà d’intel·ligència, amb tants pèls franquistes que passarien per dictadura, així que ni és just ni li interessa la justícia, a la calavera. Allò que interessa al comú dels 155 (és el model polític espanyol post-franquista) és ser corrupte, refillet i ric, una coartada perfecta per furtar bona cosa, mamar del pot, tenir padrins, llepar del clavegueram, mamar de la vaca, ficar el cap al pessebre, passar-la llarga, heretar privilegis i, si els queda temps i grandària de forat, cagar quan els rote.

Els bancs no paguen ni el que furten, ni el que mengen, ni allò que l’estupidesa del psoe i el pp ens va furtar per regalar-ho a lladres presidents del santander, bbva, bankia, lacaixa, i la resta de la lliga més criminal del finançament mundial. Els bancs són en mans de lladres, són institucions gestionades per criminals, pistolers i mafiosos: els beneficis són per ells, les pèrdues les paguem nosaltres. A la llarga, i a la curta els polítics els la mamen i després hi mamen. Si havien de pagar lloguer o despeses o tributs, ca, ni una no en pagaran, i ja ho adobaran jutges, polítics, borbons i mamons, del pp i el psoe, per perdonar-nos la vida i regalar-la al filldeputisme bancari (els bancs són qui financen el feixisme en canvi de res). Si financen res més, ens ho fan pagar tres vegades.

Europa diu que espanya no fa judicis justos, aahhh, quina sorpresa, quin ensortit, quin sidral: el tribunal d’Estrasburg diu que espanya és una porcatera judicial, però de colp ixen ministres porquera del psoe pro-feixista155 per assegurar que això no afectarà: és veritat, els tribunals europeus no afecten espanya, perquè la democràcia europea no afecta espanya de cap manera. Què ha d’ensenyar ningú a espanya de democràcia, si espanya és la lliçó universal de la democràcia en representació de la Terra, és el cel i és la glòria, espanya: posem un sol jutge, un de sol, a espanya, que no siga […] demòcrata, lliure, independent, honrat, honest, just…

—Cal ser molt fill de puta per pensar tan malament! Però els catalans s’aproximen al valor… A pos, els valencians! Aquests ja dupliquen el quoficient…

Ai, Pinotxo, que et veig on vols arribar amb el nas, amb la fava, amb la bíblia i amb el malparit del papa: sí, el papa tampoc no ha dit res de la justícia a espanya perquè ell és francesc de nom i és per damunt d’Estrasburg i d’Andorra la vella, de la pederàstia, de la religió i de la pobresa, si li cal…

Europa fa una biòpsia als jutges espanyols, de quan en quan, i els treu una merda que no és merda, ni és càncer, ni malaltia ni edema —les mostres han sigut enviades a un laboratori privat que vigilava el superhome de cospedal mentre ella la mamava a dues bandes, la mala peça que faltava per recompondre la cadena de la intel·ligència humana: ni els morts, ni els fossars, ni la merda de la muntanya no fa pudor, perquè quan hom viu en un femer, el nas ja s’ha fet a la pudor… A la meseta fa tres-cents anys que ja fan perfum, els porcs, pernils, i per aixpo el contagi a València sembla irreversible: anit, per exemple, Àpunt treia imatges de l’alcalde de València al seu despatxet amb un altre il·lustre de la intel·ligència espagnola: Àvalos l’Avatar: a la tauleta de nit hi havia la fotó del borbó de regal, per demostrar com n’hi ha valencians que, malgrat el càstig financer d’anys i panys dels borbons, els nostres encara els tenim a la tauleta de nit per pregar el rosari…

Ai si encara ens farà falta mamela, per netejar els budells irredempts de tants llepafigues que suen i suen anys i panys en canvi de viure l’últim sopar amb una bona taula i l’oblit de qui érem trenta o quaranta anys enrere: l’estatut!, l’estatut! Democràcia! i TV3, xa!

Sort de Brussel·les, de Bruges, de Gant, d’Escòcia… i encara d’Europa, malgrat la Unió dels junckers.