Ulisses20

A El sant del dia Alfons Llorenç explica que els valencians encara deixem un badall a la finestra, avui i demà, perquè les ànimes dels nostres tornen a casa i hi troben la taula parada, el llit, nosaltres esperant-los per festejar el record i el retorn, cada any el dia de tots sants. És dia de morts, avui, i demà d’ànimes, i els valencians tenim memòria. Per això enceníem unes minetes de cera petites, protegides d’un plàstic roig que encara feia més tètrica l’escena contra la foscor de les cases.

O morts o ànimes, els valencians ens haurem d’espavilar si volem sobreviure, per bé que si volem mantenir uns quants costums i una mica de cultura, no ho tindrem fàcil: si hom pensa que halloween s’ha menjat els nostres morts, potser que no pensem que els espanyols ja s’han menjat la nostra economia. La quarta part del nostre pressupost anual es destinarà a pagar el que devem als espanyols, que cada any ens roben el necessari per continuar mantenint-nos agafats dels collons dels vius i dels morts. El conseller socialista Vicent Soler, diu al president d’espanya, que també es socialista de la mateixa cofurna política, que això que passa és una vergonya, una deslleialtat als valencians, si tots segons ells som iguals davant aquella prostitució de constitució que ho consent.

Morts i sense ànima és com ens voldrien mantenir els espanyols, als valencians. Muts i a la gàbia. Molls i capcots. Ves quina autoritat ens representa que encara se’n burla del mort i del degollat, quan allà asseguren que els valencians no serem capaços de protestar ni de queixar-nos fins al punt de trencar res. És el modo franquista del psoe, que mentre ens insulta, s’esgola pels badalls de finestres i portes per robar-nos l’ànima.

Si l’única possibilitat de sobreviure és la República dels valencians, si volem evitar-nos tanta carabassa i tanta calavera. I sobretot evitar que continuen robant-nos. Els nostres morts i les nostres ànimes.