Ulisses20

Diumenge, 21 d’octubre

Hem aplegat a Altsasu a quarts de deu, però hem pogut passar amb el cotxe, malgrat els rius de gent que pujaven al prat: nosaltres teníem distintiu de convidats, la qual cosa facilitava l’arribada a uns dels aparcaments principals. Al Nafarroa Oinez hi treballen més de 1.700 persones perquè tot funcione com una organització professional, però són voluntaris que treballen per l’escola i per la llengua, d’una manera similar a com ho fa Escola Valenciana amb les Trobades —ací també hi posen moltes hores de voluntat, que ja és una força imparable, i el poble fa seua l’escola i la llengua amb un coratge exemplar. La diferència és que les Ikastoles de Navarra fan una sola trobada anual, i l’escola i el seu poble s’hi posa de valent. Fa humitat, la rosada i la boira no han escampat i enmig del bosc només uns quants valents aguanten la mànega curta. Nosaltres som valencians i ens hem protegit amb la llana.

En una rotllana, davall un roure grandiós, es fan els primers parlaments de benvinguda, el ball, la cançó, la salutació dels polítics, malgrat que una notícia terrible d’un accident ha trasbalsat la Ikastola organitzadora, els seus mestres, que han decidit tirar endavant. L’èxit de la trobada no amagarà la tristesa durant molt de temps. Han decidit de fer el cor fort i acollir els milers i milers de persones que s’hi apleguen als quatre espais principals distribuïts entre roures i prats i la zona urbana d’Altsasu. Entre els parlaments no manquen referències a la llibertat dels presos, dels joves que l’estat espanyol castiga amb escarni, encara fruit de la dictadura que ens governa. Altsasu s’ha vestit de pancartes i clams per la llibertat, avui. Festa grossa.

Després de la primera cerimònia, una processó cívica acompanya els convidats principals, entre músics, gegants, dimonis vestits d’ovella i bruixes: també hi ha l’escola que signarà el manifest Txikiak Handi en favor de les llengües minoritàries, i més escoles convidades, Escola Valenciana i Escola Gavina per exemple, escoles de Gal·les, Irlanda i Amèrica: passem a través dels espais d’activitats, els escenaris, les parades i les barres gegantines que ells en diuen Txosnes. Finalment arribem a la Casa de la cultura i entrem al saló d’actes. Més discursos de protocol, i agraïments a tanta gent com fa possible una festa d’aital magnitud a Navarra. La cerimònia també es vesteix d’emoció i agraïments (sabeu que enguany fem una Unitat didàctica en comú la Ikastola Iñigo Aritza d’Altsasu i EscolaGavina?). Ens saludem un altre colp amb l’Unai Arellano, un dels coordinadors principals de l’Oinez, amb l’Ibai, director de la Ikastola d’Altsasu, i encara a última hora de la vesprada em trobaré amb Erkuden, la mestra que coordina la Unitat didàctica amb la nostra directora Empar Martínez. Ens fotografiem amb una de les escoles indígenes convidades, enmig d’un entusiasme desbocat per la llibertat, i tornem cap als espais del prat, on actuarà Xavi Sarrià i el cor de la fera, un concert cirereta extraordinari que, per nosaltres, tancarà aquests tres dies de viatge i descoberta, de llaços i comunicació, entre valencians i bascos. A dos quarts d’onze entrem en casa, malgrat que l’esperit viscut no hi cap tan ample.