Plantem-nos davant la injustícia espanyola

Cada dia que passa, la justícia espanyola empeny contra la democràcia que reclama Catalunya. Ara l’un, ara l’altre, sempre n’hi ha jutges espanyols disposats a escarnir, a traure pit, a atonyinar la llibertat i els homes. De primer els presos polítics, després els caps visibles d’associacions civils, després els mestres, i els alcaldes, i els joves dels CDR, els músics, tant se val qui ets, si ets de la democràcia i de la República, tant se val, perquè sempre n’hi haurà jutges que vindran per tut. Ara també els cap de TV3, com els de la Mesa del parlament, o el cap de la Ràdio, tant seval, que hages fet un piulet, un bloc, o fins i tot que hages pensat res en veu alta, vindran per tu. I encara no s’ha acabat. Perquè mai no s’acabarà, amb la indecència, política, judicial, econòmica, religiosa…

Amb Espanya no s’acabarà mai la desfilada feixista contra la democràcia: sempre n’hi haurà fiscals jutges, advocats, malparits que burxaran per castigar-nos el deler de llibertat… Sense perdó. No en tindran cap compassió, i qui pense que deixaran alenar, que ens deixaran alenar, s’equivoca. Completament. Per tant.

Per tant?
Per què els cedim l’autoritat moral?, per què si sabem que no són justos ni fan justícia, admetem sense protesta que aquella justícia corrupta faça allò que vulga contra la democràcia?, contra nostre? Per què cedim davant la seua autoritat franquista?Potser pensem que això ens afavorirà?, que ens portarà un escarni menor, un càstig menor, fins i tot que arribarà un perdó general? Dels franquistes, colpistes assassins, violents, violadors, espereu realment cap perdó de res? I què ens han de perdonar? Que siguem demòcrates? Que vulguem una República? És això que volem que ens perdonen, aquells malparits?

Prou, prou d’acceptar una justícia tan parcial com falsa. Prou d’acceptar res més dels tribunals espanyols que són sota les lleis franquistes. Plantem-nos. Plantem cara amb l’argument democràtic de la llibertat, dels drets humans, del coneixement i la raó.

SI ens han d’escarnir igualment que no siga sota la nostra debilitat dels corders abans de plantar-los cara. Plantem-los cara. No us sentiu degollats d’avantmà. Diem-los que no els reconeixem l’autoritat moral, cap autoritat, per injusta i falsa, dels seus tribunals. Llibertat i república. Plantem-nos!