Ulisses20

Bétera va acollir ahir l’inici del VII Aplec del Camp de Túria. Un dia abans el PP de Bétera cridava xafarranxo contra la llibertat d’expressió: vídeos, xarxes i concentracions ultres escampaven que aplegar-se per la cultura, l’educació o la república no hauria de ser legal. El PP de Bétera volia traure rèdit electoral de l’ambient profeixista contra qualsevol manifestació democràtica: presentacions de llibres, concerts, fires, tot li val d’excusa al pp i a l’extrema dreta que l’alimenta, per traure el pitjor de l’ésser. Com si tornés aquella batalla de València que tant els agrada.

La campanya contra la llibertat va tenir un efecte important ahir set anys després d’aquestes trobades. L’Aplec tenia el lema contra la repressió i el feixisme, i el PP va traure l’artilleria: va fer pujar espanya2000 a Bétera i va reunir unes dues-centes persones amb una actitud violenta, agressiva i intimidatòria. Enmig d’aquella gentola franquista hi havia regidors del pp i exregidors del psoe, cares conegudes de Bétera protagonistes de la intolerància i sobretot, els forasters de València, més entrenats en l’agressió a la democràcia. De fet, les amenaces de mort, els insults, la impunitat amb la qual es van acostar a tocar de l’Aplec, trobà el lema “Quan baixeu al 9 d’Octubre us pelarem”, literal.

«Imagineu que només un de nosaltres no els dos-cents, digués: Llarena, quan vingues a València et pelarem!»

Segons que informa el diari La Veu, els feixistes tenien permís de concentració contra l’Aplec del governador espanyol, si ho feien pacíficament. De primer, de pacífics no tenien res, que en un primer moment, quan només n’hi havia quatre guàrdies per controlar aquella conxorxa violenta orquestrada pel PP de Bétera, vam patir de veritat que passés res de molta gravetat. De gravetat contra la democràcia ja passava massa.

En incorporar-se més guàrdies —fins a quinze— el control va ser més efectiu, però la impunitat, no: no van evitar que arrancaren les pancartes d’escola valenciana, tombaren taules de llibres, o aterraren cadires i taules. A tocar, l’agressió, les mirades, els insults, i les amenaces de mort. Tot molt pacífic, dirà —si és que és veritat— el fill de puta que va autoritzar aquell odi a la democràcia davant la cara amable de l’Aplec del Camp de Túria.

Quan va arribar la columna de participants que havien eixit del centre del poble al parc del Jonqueral, els feixistes s’hi van llançar i els guàdies van tenir feina a evitar l’agressió física, però no van impedir escopinades, empentes, insults i la rastrera verbal tan pacífica que pugueu imaginar. Les mirades d’odi eren tan criminals que molts dels que venien, famílies amb xiquets, van marxar a casa. Evitaven l’espectacle feixista als fills. Una cosa és una festa cultural, pacífica, artística, musical, i política, i una altra aguantar durant quatre hores —quatre hores!!— l’amenaça d’energúmens feixistots del PP barrejats amb uns quants inútils de Bétera que s’havien afegit al siroll d’insults i amenaces, sempre contra la llibertat d’expressió. Entre els feixistots, regidors del PP i ex-regidors del PSOE.

La connivència autoritzada del feixisme contra l’Aplec es demostrava a uns cent metres, en aquella ferreria «cau franquista» on molts s’hi havien aplegat a les cinc de la vesprada per venir a tocar la fava. De fet, l’homenic s’estava tranquil amb els guàrdies i amb els municipals. Quan una majoria dels agressors havien marxat a sopar, el ferrer continuà xerrant amicalment fins a les dues de la matinada amb guàrdies i municipals com si res no hagués passat. Com si la impunitat no fos delicte, o l’amenaça, o l’insult, o l’intent d’agressió. Fins i tot voler rebentar un acte democràtic, ferreret! Ahir mateix un jutjat de Vitòria va setenciar que això és un delicte penal, impedir una manifestació democràtica i pacífica. Del cau franquista van traure altaveus i cants franquistes contra l’Aplec. Però després tot eren hores i hores d’amical conversa, malgrat la repressió i el delicte d’odi provocat, del ferreret amb els guàrdies, dels organitzadors criminals de l’atac a la democràcia.

«la connivència de la policia amb el feixisme no és casual ni pacífica a València.»

El seu feixisme no permet més expressió que la que ells decideixen: malgrat l’amenaça i la tolerància policial —que un fill de puta va permetre— l’Aplec va seguir els actes, adaptant-los a la circumstància permesa pel governador: vam inaugurar l’Aplec, vam fer els discursos, la conferència, els balls i el concert. Molta gent s’estimà no venir, o no entrar, o anar-se’n, davant l’amenaça. La gent de les parades es feia creus d’allò… Però l’Aplec va saber plantar cara sense por, sense fer cas de la intimidació, segurs que la llibertat i la democràcia són per damunt la intolerància i les polítiques criminals i protectores del govern espanyol i la seua policia.

Els violents es van desplaçar al centre del poble, van intimidar la gent en algunes terrasses que servien el sopar i convidaven a continuar la violència contra l’Aplec. Després van cercar l’alcaldessa, Cristina Alemany, i les regidores de Compromís, que sopaven en un bar, i van escridassar-les i insultar-les per haver permés la llibertat d’expressió a Bétera (és el nivell intel·lectual pepero).

A partir de la mitjanit, l’Aplec va fer vida festiva, cultural, tranquil·la, gairebé normal, si aquesta és la normalitat democràtica que entenen el PP i el governador espanyol que va decidir el despropòsit feixista viscut ahir a Bétera.