El bloc d'en Jordi Martí

President de la Federació de Barcelona de Convergència

22 de gener de 2011
Sense categoria
0 comentaris

L’ESTIL SOCIALISTA DE FER POLÍTICA: LES PRIMÀRIES DE BARCELONA

Les primàries del PSC-PSOE de Barcelona avancen i ja tenen data: el 19 de febrer, amb "cara a cara" inclòs entre els aspirants Jordi Hereu i Montserrat Tura. Mai el socialisme català i barceloní havien donat tantes mostres de desorientació i de manca de full de ruta. Durant 30 anys el socialisme ens ha tingut acostumats al domini de l‘aparell i a la màxima de qui es mou no surt a la foto. Les primàries barcelonines del PSC-PSOE són el preludi del final d’una etapa. Del socialisme clàssic, però també d’una determinada manera de fer política, feta des de la desconfiança amb la gent, des del sectarisme, des del control social i des de la confrontació permanent i implacable amb l’adversari.

Encara és prematur preveure el resultat final de les primàries. Tot just s’acaben de constituir els equips de campanya dels dos candidats i s’acaben d’establir les regles del joc per part de la Federació socialista barcelonina. Però més enllà del programa que defensin els dos aspirants (quants programes té el PSC-PSOE, després de 32 anys governant l’Ajuntament?) i del resultat de les votacions dels seus afiliats i simpatitzants, haurà quedat acreditat que el socialisme barceloní està greument fracturat i dividit. El sol fet que una part important del partit qüestioni obertament i públicament la figura i la idoneïtat de Jordi Hereu, el seu alcalde, ja és un reconeixement de la seva feblesa i del seu fracàs col.lectiu.

Un altre dels efectes col.laterals de la batalla de les primàries és la desviació de recursos i d’energies d’un bon nombre de responsables polítics i alts funcionaris que deixaran de treballar per la ciutat durant vàries setmanes. Mentre duri la confrontació entre Hereu i Tura, la ciutat i els barcelonins patiran una administració municipal que en bona part deixarà de vetllar pels seus interessos i necessitats i prioritzarà la lluita sectària. Serà, sens dubte, un frau que ha de ser denunciat. Els mitjans de comunicació donen i continuaran donant una cobertura gens menyspreable a l’espectacle, però s’equivocaran aquells que creguin que l’exposició pública de les seves desavinences i les seves confrontacions serà neutre, electoralment parlant. La marca socialista està pels terres i la retransmissió en directe de les seves misèries, pot acabar de ser letal pel projecte socialista barceloní. Si Hereu guanya les primàries, el PSC-PSOE barceloní haurà de fer campanya per un candidat que no compta amb el suport de la Direcció nacional del partit i amb unes enquestes que no li donen més de 10 regidors, en front dels 18 que donen a Trias. I si guanya Tura, els barcelonins estaran davant del dilema de votar a una persona que ni tan sols es podrà votar ella mateixa, que no té equip i que haurà desacreditat la feina feta per l’actual equip de govern de Jordi Hereu.

Hereu ja ha demostrat tot el que podia oferir a la ciutat. Es un actiu amortitzat. Però Montserrat Tura creu que amb un mes i mig de primàries, amb dos mesos de pre campanya i amb quinze dies de campanya electoral serà capaç de fer creïble un projecte polític sense crèdit i en un dels moments més difícils dels darrers 30 anys. Montserrat Tura no coneix Barcelona. Mai hi ha viscut i ja ha avançat la seva voluntat de continuar vivint a Mollet, en la línia de coneguts alcaldes socialistes que han exercit la seva autoritat municipal sense viure als municipis respectius. Tura utilitza la batalla municipal barcelonina com a trampolí per altres aspiracions. I anuncia que vol guanyar per majoria absoluta per estalviar-se de pactar amb els seus socis del Tripartit. El que haurà de fer Tura és, primer, guanyar les primàries. Després, fer un curs accelerat sobre la realitat barcelonina; dels seus problemes i de les seves necessitats. I finalment guanyar unes eleccions gens fàcils per un PSC-PSOE que ja dona per perdut el govern municipal de Barcelona i que només somia en mantenir la Diputació de Barcelona, la seva autèntica joia de la corona. En definitiva, mala peça al teler pel PSC-PSOE, tant si guanya Hereu com si ho fa Tura. Es la fí d’un estil de fer política. La fí del PSC-PSOE, que ha començat a Catalunya, continuarà a Barcelona el 22-M i acabarà el mes de març de 2012 amb les eleccions a Corts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!