El bloc d'en Jordi Martí

President de la Federació de Barcelona de Convergència

11 de desembre de 2010
Sense categoria
0 comentaris

ARA, EL CANVI A BARCELONA

Quan encara resonen les rèpliques del tsunami del 28-N, amb el PSC-PSOE llepant-se les ferides, Carod Rovira passant comptes amb la Direcció d’Esquerra, i Artur Mas a punt de ser investit nou President de Catalunya, estem a punt de viure l’inici d’un nou procés electoral, que haurà de confirmar el canvi que ha esborrat del mapa el Tripartit. Les eleccions municipals del 22 de maig de l’any que ve poden ser les que enterrin 32 anys d’hegemonia política municipal del PSC-PSOE i dels tripartits locals. Rés fa pensar que, en cinc mesos, els exèrcits derrotats del Tripartit trobin el desllorigador per recuperar posicions, retrobar la confiança necessària en les seves pròpies possibilitats i el crèdit suficient dels electors.

Les seqüeles del 28-N poden ser demolidores pels interessos del PSC-PSOE i del Tripartit, de cara a les eleccions municipals del 22-M. El mapa electoral de les 41 comarques catalanes, monopolitzat pels colors corporatius de CiU, sumat a la victòria de CiU a 921 dels 947 municipis de Catalunya, és un mal presagi per les aspiracions socialistes, de mantenir el seu poder municipal. La lògica política a les eleccions municipals, com és sabut, té les seves pròpies claus interpretatives, diferents de les que configuren els resultats a d’altres conteses electorals. Ara bé, és molt possible que el mapa electoral del 22-M no s’allunyi gaire del de les eleccions al Parlament de Catalunya. La moral de derrota amb que afronten aquestes eleccions tant el PSC-PSOE com Esquerra, el desgast de les marques socialista, republicana i Tripartita, i els vents de canvi que ha aixecat el 28-N, liderats per CiU, són elements que dibuixen un escenari mai vist fins ara: el socialisme es pot instal.lar a l’oposició, gaire bé a tot arreu.

I si en algun lloc aquest eventual nou escenari pot tenir un major impacte, és a l’Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Barcelona. Els resultats obtinguts per CiU al Cap i Casal (256.000 vots, guanyant a nou dels deu Districtes municipals, en front dels 126.000 vots socialistes) són la millor de les tarjes de presentació de Xavier Trias i CiU de cara a la batalla de Barcelona. Al desgast del PSC-PSOE i a la profunda depressió política i electoral en la que es troba el comandament del carrer Nicaragua, cal afegir-hi el descrèdit acumulat per Jordi Hereu i el seu govern bipartit. La suma d’una marca política en franca decadència i l’anèmia política d’un candidat socialista qüestionat des de fa mesos pel seu propi partit i per l’opinió pública i publicada, pot donar com a fruït el pitjor dels resultats electorals que mai hagi conreat el PSC-PSOE a la ciutat de Barcelona. Les darreres enquestes, especialment la publicada aquesta setmana pel diari ARA, són el fidel reflex del dramatisme de la situació política que viuen el PSC-PSOE i els seus potencials aliats: ERC i ICV. Segons aquest diari, si les eleccions municipals tinguéssin lloc ara, CiU obtindria entre 17 i 19 regidors -a dos de la majoria absoluta-, i el PSC-PSOE, entre 9 i 11. Uns resultats històrics que donarien l’alcaldia de Barcelona a Xavier Trias i expulsarien al PSC-PSOE del govern municipal, després de 32 anys de monopoli del poder. I si els resultats electorals de les principals ciutats de les comarques barcelonines s’aproximessin als que s’han produit el 28-N, la Diputació de Barcelona -l’altra joia de la corona socialista- podria passar a mans de CiU, amb la qual cosa la debacle política del socialisme català no tindria precedents en democràcia.

Però les males notícies no ho són només pel PSC-PSOE. Per a la Direcció d’Esquerra i per al candidat republicà a l’alcaldia de Barcelona, Jordi Portabella, les coses no pinten pas millor. L’amenaça de Jan Laporta, de presentar candidatura a l’alcaldia de Barcelona per SCI i la candidatura anunciada fa mesos de les CUP, són pèssimes notícies per la segona crossa republicana de Jordi Hereu. S’entenen els moviments desesperats de Jordi Portabella i Oriol Amorós per tancar una candidatura unitària. Bàsicament per desactivar la possibilitat, real i aterradora, de no obtenir el 5% dels vots, amb la qual cosa Esquerra podria quedar sense representació municipal, com ja ha passat aquesta legislatura al Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Si l’Operació candidatura independentista unitària no arribés a bon port, no és descartable una hipòtesi en la que ni Esquerra, ni SCI ni les CUP obtinguéssin, cadascun d’ells, el 5% dels vots. A cinc mesos de les eleccions municipals, encara és prematur dibuixar determinats escenaris, però rés fa pensar que els vents del canvi s’hagin moderat. A Barcelona s’aproxima la segona onada del canvi. Després de 32 anys, el socialisme es prepara per la mare de totes les batalles; una batalla que tenen perduda però per la que lluitaran amb totes les seves forces. Lluitaran però, contra els elements i contra la lògica implacable del canvi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!