El bloc d'en Jordi Martí

L’any 2010 pot passar a la història de la política municipal de Barcelona com l’any en el que Jordi Hereu i el PSC-PSOE van viure la decadència definitiva del seu projecte polític. L’any 2010 pot ser l’avantsala d’una derrota dramàtica i dolorosa que posaria fí a 32 anys de monopoli socialista a la capital catalana i podria provocar un big bang sense precedents a la poderosa família socialista. La fí del cicle socialista és a tocar: primer al Govern de Catalunya el 2010, a Barcelona i a altres capitals el 2011 i finalment al Govern de l’estat el 2012, ara que han aconseguit el suport parlamentari necessari per aprovar els Pressupostos generals de l’estat per a l’any vinent.

Jordi Hereu va aconseguir una pírrica victòria l’any 2007, que confirmava la lenta agonia del projecte socialista. El seu soci d’Esquerra, després de perdre el 50% del seu electorat a Barcelona, arrossegat pel desprestigi del govern tripartit municipal de l’anterior legislatura, l’abandonava (aprovant-li però els pressupostos i el PAM de cada any) i el deixava sol amb la marca blanca per excel.lència del socialisme: ICV.

Després d’un inici de legislatura mancat de tremp i sense capacitat de fer un cop de timó en la direcció de les prioritats reclamades per la ciutadania, el 2010 ha estat el colofó d’un projecte buït i desgastat. La regidora Itziar Gonzàlez, encarregada de lluitar contra el munt de problemes que destrossen el Districte de Ciutat Vella va donar un sonor cop de porta, dimitint de forma irrevocable. El govern bipartit, autista i irresponsable, força un referèndum per a la reforma de l’Avinguda Diagonal que acaba sent un majestuós fiasco i la tomba política de Jordi Hereu. El preu polític que ha de pagar és la dimissió del Primer Tinent d’Alcalde i la seva mà dreta, Carles Martí; també Primer Secretari del PSC-PSOE de Barcelona. A continuació li explota a les mans l’escàndol de l’Hotel del Palau de la Música. El Quart Tinent d’Alcalde Ramon Garcia Bragado és privat de les seves competències d’Urbanisme i és imputat pel jutge, éssent candidat a una dimissió en dues fases.

El Govern municipal de Jordi Hereu s’ha d’enfrontar a un accident mortal al Parc d’Atraccions de Montjuïc, les conseqüències polítiques del qual encara estan per determinar. La situació econòmica de l’Ajuntament és preocupant. L’oposició municipal denúncia el malbaratament de recursos públics destinats a estudis inútils, per valor de 14 milions d’euros el 2009. Les enquestes situen Hereu i el PSC-PSOE en mínims històrics, prop de la debacle total.

S’ha obert la batalla per la candidatura del PSC-PSOE a l’alcaldia de Barcelona. Jordi Hereu és qüestionat des del mateix govern municipal i des del carrer Nicaragua. José Montilla li nega en públic el seu suport. Miquel Iceta afirma que té el suport del partit…pel que queda de mandat (sic). Ferran Mascarell es propugna com a candidat a unes eleccions primàries. Altres possibles candidats com la consellera Tura es deixen estimar. Hereu, pressionat i humiliat públicament per la seva gent, surt als mitjans reivindicant la seva persona i la seva candidatura, i ho fa amb un to i unes expressions que ratllen l’estridència. Mala peça al teler del PSC-PSOE barceloní. Les inauguracions, festes, paelles populars, propaganda desmesurada i el control social marca de la casa podrien no ser decisius, per primera vegada, per conservar l’alcaldia. A Barcelona poca gent creu que Hereu se’n surti. Al carrer, a les festes majors, als comerços, a les entitats…a tot arreu es dona per feta la derrota de Jordi Hereu. S’acosta el canvi. Véns?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!