En mig del tsunami provocat per la suma dels efectes de la crisi econòmica, de la Sentència del TC contra l’Estatut, de la manifestació del milió i mig de catalans convocada per Òmnium Cultural i dels tambors de les eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor, hi ha alguns fets que queden desplaçats dels principals titulars mediàtics. Però que demostren fins a quin punt els governs de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona continuen desprestigiant les institucions i projectant la pitjor de les imatges que es poden donar en una democràcia representativa.
Des del primer dia del Tripartit 2.0 ha quedat acreditat que el ciment que ha mantingut unides les quatre forces polítiques que l’integren (PSC-PSOE, Esquerra, ICV i EUiA) ha estat el repartiment del poder dins del Govern de la Generalitat (3 en 1) i de l’estructura de l’Administració de la Generalitat (centenars de càrrecs de confiança a les conselleries, empreses públiques, consorcis, organismes autònoms, etc). Les discrepàncies en el projecte polític, en les prioritats i en el programa electoral de les quatre forces s’ha de posat de manifest en nombroses ocasions. Aquesta evidència ha obstaculitzat i paralitzat nombrosos projectes de tota naturalesa, i no solament referits a infraestructures. L’ocupació del poder, l’obtenció de recursos per als seus partits polítics (carta financera d’Esquerra, etc) i l’aïllament de CDC i CiU han dibuixat el seu full de ruta aquests darrers set anys.
Però mentre ens hem cansat de constatar la reiteració d’aquestes misèries humanes, protagonitzades pel Tripartit a nivell del Govern de Catalunya i de la seva Administració, sense que això hagi provocat la sortida del Govern de cap dels socis del PSC-PSOE, ni per dignitat ni per simple càlcul electoral, a l’Ajuntament de Barcelona, el govern del qual està en plena descomposició política i personal, acaba de produïr-se l’enèsim capítol d’indignitat.
Davant del procés de privatització del 36% de l’empresa municipal Serveis Funeraris de Barcelona, operació que compta amb el suport del PSC-PSOE, de CiU, Esquerra i el PP, el soci de Jordi Hereu, ICV i el seu cap de files, el comunista Ricard Gomà, acaben de plantar-se. Han dit que s’oposen a l’operació alegant que una empresa pública que té beneficis no ha de perdre el control de l’Administració. Ells contra el món. ICV contra el PSC-PSOE, contra CiU, contra Esquerra, contra el PP, contra els sindicats -que recolzen l’operació- i contra l’empresa Mèmora, que s’ha compromés a invertir 110 milions d’euros els propers anys i a traslladar la seu corporativa de l’empresa de Madrid a Barcelona. ICV però, no ha acompanyat la decisió d’oposar-se a l’operació amb la seva sortida del Govern municipal. No pleguen ni per dignitat, ni per coherència ni per simple càlcul electoral. Plegaran el 22 de maig de 2011, si els barcelonins ratifiquen el que diuen totes les enquestes. S’ho hauran merescut, i molt. Al menys Esquerra dissimula i marca paquet, fent veure que la inversió milionària i el trasllat de la seu social de l’empresa a Barcelona són les condicions que han posat sobre la taula per donar-hi suport; quan tothom sap que aquesta ha estat la tarja de presentació de l’empresa per demostrar el seu interès en el projecte. El famós paquet d’Esquerra…de cotofluix.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!