El bloc d'en Jordi Martí

Aquesta setmana el socialisme català ha reivindicat, per enèsima vegada, el seu lideratge en males pràctiques polítiques, socials i mediàtiques. A mesura que s’acosta la fí de l’etapa en la que el socialisme ha monopolitzat el poder polític, mediàtic i social, s’accelera la seva desesperació i el porta a projectar el pitjor dels sectarismes, marca de la casa. Només quatre exemples, en una sola setmana: el funcionament de la Comissió parlamentària d’investigació sobre el Palau de la Música, l’acte de lliurament de despatxos als nous Mossos d’Esquadra que va tenir lloc a l’Institut de Seguretat Pública de la Generalitat a Mollet, la censura informativa de la macro protesta de l’escola concertada contra la retallada de sous a professors i mestres que va tenir lloc a la Plaça de Sant Jaume, i el xantatge de la Generalitat a una entitat cultural prohibint-li la inserció del logo de CDC, co finançadora dels actes, en el programa de la festa organitzada per l’entitat.

La mística del control social, que tant ha caracteritzat el socialisme, també en la versió catalana, agonitza a pocs mesos de l’enterrament d’un govern i d’un model de governança, el del Tripartit, liderat per José Montilla i el carrer Nicaragua de Barcelona. El PSC-PSOE, acorralat per les enquestes i amenaçat de ser desallotjat dels principals centres de poder, ha decidit anar a per totes. Aquesta setmana hem pogut comprovar el nou estil, anunciat per Jaume Collboni, el Director de la campanya del PSC-PSOE i alumne avantatjat de José Zaragoza.

1- El PSC-PSOE i el Tripartit han decidit utilitzar la Comissió d’Investigació sobre el Palau de la Música per intentar massacrar CiU. El mateix Director de l’Oficina Antifrau, Martínez Madero, s’ha encarregat de denunciar quelcom d’inimaginable a qualsevol democràcia parlamentària: les comissións d’investigació les promou l’oposició per controlar el govern i no pas a l’inrevés. El tret però, els pot sortir per la culata: demà el Conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, declararà davant de la jutgessa instructora del sumari contra els antics administradors del Palau de la Música. Podria entrar al jutjat com a testimoni i sortir-ne com a imputat.

2- El President de CiU, Artur Mas, va ser convidat a participar a l’acte institucional de lliurament de despatxos als nous mossos d’esquadra i policíes locals. Els responsables del Departament d’Interior i Relacions Institucionals, els comunistes d’ICV,  van castigar Artur Mas i li van impedir ser una de les 40 personalitats que van entregar els despatxos als centenars de nous policíes, relegant-lo  una discreta segona fila. Espero que en la propera edició d’aquesta jornada, el President Artur Mas convidi els presidents de tots els grups parlamentaris a lliurar els despatxos als futurs nous policíes.

3- Per primera vegada a la història, les entitats que agrupen la totalitat de les escoles concertades de Catalunya van protestar, sorollosament, contra el Govern de la Generalitat. La concentració, que va reunir més de 7.000 persones a la Plaça de Sant Jaume i rodalies, va expressar la seva irritació per la retallada de les retribucions dels mestres i professors de les escoles privades concertades. Fins ara cobraven una mitjana del 10% menys que els de la pública. Ara, a més, se’ls rebaixarà el 5% els seus salaris, fet que obligarà els centres a augmentar les quotes als pares i mares. Davant de la gran mobilització, algun responsable del Tripartit podria haver donat instruccions a TV3 per obviar les imatges i els crits de protesta a l’edició del Telenotícies d’aquell vespre. Censura en tota regla. 

4- Un exemple, petit però demostratiu del sectarisme del socialisme, que es reprodueix constantment a Barcelona i tota Catalunya. Una entitat cultural del barri de la Barceloneta, amb la que CDC de Barcelona hi col.labora des de fa anys, patrocinant les seves activitats, es va veure obligada, per expressa exigència dels responsables de la Generalitat de Catalunya, a no incloure el logo de CDC en el cartell i en el programa de mà de les activitats. CDC ha contribuït econòmicament en l’organització dels actes, però la censura socialista ha aconseguit el mateix efecte que la censura franquista: esborrar la realitat, limitar la lliure expressió de la iniciativa privada i prohibir la visualització de l’oposició democràtica. Davant d’aquest fet tant repugnant, que es reprodueix reiteradament a tota la ciutat, CDC de Barcelona treballarà, encara amb més determinació i compromís, per desterrar aquesta manera d’actuar, despòtica, humiliant i antidemocràtica.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!