El bloc d'en Jordi Martí
President de la Federació de Barcelona de Convergència
EL CATALÀ EMPRENYAT
Fa alguns anys el periodista Enric Juliana va inventar la definició del català emprenyat per descriure l’estereotip del català cansat de ser víctima del menyspreu polític i fiscal, principalment per part del Govern de l’estat. La crisi econòmica que s’inicia a finals del 2007 i que continuarà colpejant-nos durament durant tot el 2010 ha fet evolucionar el català emprenyat cap al distanciament de la política i el qüestionament de la bondat del sistema productiu, que comença a donar signes evidents de defalliment. Aquesta desafecció, que es justifica en part pels casos de corrupció que han aflorat darrerament, per la mala gestió dels governs socialistes a Barcelona, Catalunya i Espanya, i per la sensació generalitzada que ja no podem esperar rés de bó dels poders centrals de l’estat, s’està manifestant, cada vegada més sorollosament. La inseguretat ciutadana i els problemes derivats de la immigració il.legal estan agreujant la sensació generalitzada d’insatisfacció.
Un bon baròmetre per copsar el sentir de la gent són les perruqueries, on tothom expressa els seus sentiments i les seves opinions, de manera lliure i col.loquial. Ahir mateix, el meu perruquer, persona ponderada i centrada, jove i emprenedora, castellanoparlant però respectuós amb les diferents expressions de la catalanitat, va projectar per primera vegada el seu perfil de català emprenyat. Mai en vint anys de relació havia pogut copsar un rebuig tant frontal a l’actual estat de coses que ens afecten.
La crisi econòmica en general, que afecta d’una manera especial als autònoms, com és el seu cas. L’amenaça dels inspectors de l’SGAE per la música ambient de la que gaudim els clients d’aquests establiments. La sensació d’inseguretat ciutadana davant de la impunitat dels malfactors que multireincideixen en el delicte. L’amenaça de les multes per no retolar en català el seu establiment. Els efectes de la immigració il.legal. Els exagerats impostos. La patètica imatge que donen alguns polítics intentant incrementar-se el sou en èpoques d’austeritat i de penúria. Els casos de corrupció polítics i civils, etc.
El meu perruquer em va donar prou raons per no anar a votar. La seva desafecció però no li va impedir denigrar els demagogs que intenten aprofitar-se de la situació mantenint posicions xenòfobes, racistes o populistes. Les coses no van bé, però la situació actual té uns culpables, amb noms i alguns cognoms. I dos d’aquests cognoms són el socialisme i el Tripartit. Hem de canviar les coses i a Catalunya, l’alternativa només té un nom i un cognom: CiU i Artur Mas.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per a mi l’alternativa seria una coalició catalanista, que podria ser CIU, ERC i els de Reagrupament i Joan Laporta. Primer independència, que crec que és el més important i condiciona tot el que es pugui fer a Catalunya. Sinó, sempre estem lligats de mans i peus, amb el pes d’una Espanya que ens arrossega en la seva caiguda.
CIU, ja va tenir molts anys i panys per redreçar les coses. Part de la crisi actual, tant a nivell econòmic com anivell dels problemes entre Espanya i Catalunya, també es responsabilitat seva.