El bloc d'en Jordi Martí

Arrel de l’escàndol del saqueig del Palau de la Música, i davant de les terrorífiques enquestes electorals que han arribat a La Moncloa, al carrer Ferraz de Madrid i al carrer Nicaragua de Barcelona, els senglars oficials del socialisme del PSC-PSOE s’han llençat a fer acusacions i a sembrar ombres de dubte per intentar desgastar a la principal força política de l’oposició al Parlament de Catalunya. Fa anys que el govern tripartit i el PSC-PSOE es dediquen a fer d’oposició de l’oposició. Es una manera com una altra de demostrar manca de lideratge i de tremp governamental. Una constatació, en definitiva, de feblesa i de mala consciència.

Avui mateix, Joan Ferran, el líder socialista anticrosta nacionalista, ha tornat a carregar contra CiU pels convenis entre la Fundació Ramon Trias Fargas i la Fundació deel Palau de la Música. Diu que "l’apariència legal de la financiació de la Fundació Trias Fargas no implica correcció en el terreny moral". I conclou que CiU està en "pecat mortal i impregnada d’una fètida pudor a sofre". Més enllà de la terminologia utilitzada, que recorda a l’estil del president de Veneçuela Chávez, (una mala influència, per cert), és del tot inaudit que des del partit que més episodis de corrupció ha protagonitzat durant aquests 30 anys a tot l’estat es donin lliçons d’ètica i moral. Un partit que ha liderat la xarxa corrupta de FILESA -amb pressó inclosa per un dels seus actuals dirigents-, que s’ha gastat més milions d’euros en estudis inútils a la Generalitat que milions hagi saquejat el senyor Millet del Palau de la Música, que ha malgastat milions d’euros amb el fracàs del Fòrum de les Cultures a través de l’empresa municipal BIMSA, i que s’ha beneficiat de la condonació de deutes electorals per part d’entitats d’estalvis per valor d’alguns milions d’euros, no hauria de parlar de moral ni d’ètica, per prudència i per coherència. Esperem que l’actuació de la Fiscalia i de l’Oficina Antifrau davant de l’escàndol dels estudis inútils de la Generalitat, aigualeixin la testosterona del diputat Joan Ferran i dels seus deixebles. Esperem tanmateix que el President de la Generalitat s’abstingui d’actuar com un portaveu partidista i es dediqui a treballar i a parlar com a President de tots els catalans.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!