El bloc d'en Jordi Martí

En altres ocasions m’he referit al fals mite de la bona gestió del PSC-PSOE a les institucions públiques que governa; o sigui, gaire bé totes les de Catalunya. Els seus propagandistes habituals i els mitjans de comunicació que controla -i que sovint manipula- han intentat fer-nos creure que els seus quadres són els més ben preparats per gestionar la cosa pública. Però la realitat és dura i ja ha quedat acreditat que no solament treballen perquè Catalunya acabi sent una comunitat autònoma espanyola com ho poden ser Múrcia o La Rioja, sinò que a més, es confirma que la bona gestió de la que sempre han pressumit és un miratge, per no dir una falsetat en tota regla.

No cal anar a les hemeroteques. El PSC-PSOE, amb dos ministres al govern de Rodríguez Zapatero està demostrant que des del Govern de veritat es poden aconseguir rècords d’atur i d’incompetència. Mentre el conseller Castells proclama la inconveniència d’apujar els impostos, es nega a suprimir l’impost de successions i donacions -el peatge de la mort- i el govern central parla d’apujar els impostos als rics (sic), després d’apujar alguns impostos sense especificar quins, i ara parla d’apujar l’IVA d’alguns productes. La qüestió és que necessiten 15.000 milions d’euros per quadrar uns pressupostos impossibles i no saben d’on treurel’s. Un altre exemple de la bona gestió socialista: el control i la supervisió d’entitats com el patronat del Palau de la Música Catalana. El PSC-PSOE i el PSOE monopolitzen les administracions que formen part d’aquest patronat: Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Govern central. Tots tres en mans socialistes i cap dels seus mega gestors han estat capaços de detectar les greus irregularitats en la gestió del senyor Lluís Millet i els seus directius?. O hi ha alguna cosa més al darrera? Per cert, quants casos més com aquest poden haver? Quantes institucions de naturalesa anàloga es poden trobar en aquesta situació? I finalment, un altre cas escandalós i que de manera inexplicable no provoca conseqüències polítiques. Es tracta de les licitacions, adjudicacions i l’execució de l’obra pública a Catalunya, tant per part del Govern de la Generalitat com per part del Govern ZP. Només cal analitzar el grau d’execució de l’obra pública, a través de la informació oficial que dona el Govern en seu parlamentària com la que trimestralment fan  públiques institucions com la Cambra de Comerç de Barcelona i la Cambra de Contractistes d’Obra Pública de Catalunya, per comprovar que el percentatge d’execució no arriba al 75%. Això vol dir que de cada quatre pressupostos d’inversió l’Estat se n’estalvia un. Això són milers de milions d’euros que no arriben a Catalunya, malgrat que hagin estat consignats pressupostàriament. Els exemples de la bona gestió socialista són nombrosos…i tots van en la direcció de l’espoli de Catalunya i del seu ofec polític i financer. I el poble de Catalunya els obsequia amb 25 diputats a les darreres eleccions generals…per la por al PP,… aquells amb qui pacta el socialisme al País Basc…i ara també a Catalunya? Penòs.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!