El bloc d'en Jordi Martí

A conseqüència de les darreres resolucions judicials al voltant de la consulta popular sobre l’autodeterminació de Catalunya que ha de tenir lloc a Arenys de Munt aquest diumenge, aquesta petita població del Maresme s’ha convertit en l’epicentre d’un terratrèmol polític que pot provocar un tsunami a centenars de pobles i ciutats que aprofitaran la conjuntura per promoure consultes similars. Mentrestant, el conseller Antoni Castells ha donat un pas endavant en la seva carrera política, posant en evidència les misèries intel.lectuals i polítiques del socialisme espanyol (i català). I el president del Barça està sent linxat per la seva participació a la manifestació de la Diada, a favor de la independència. Això s’anima.

Resolucions judicials amenaçadores, coaccions falangistes, insults de la premsa de la caverna, desqualificacions polítiques que tenen el seu origen el la pinça PPC-PSC-PSOE -versió catalana de la pinça PP-PSOE al País Basc-. I malgrat tot, els patriotes d’Esquerra (ex ERC) continuen governant la Generalitat, les diputacions, els consells comarcals i desenes d’ajuntaments amb el botiflerisme pota negra del carrer Nicaragua….

Mentrestant el Conseller Castells, assessorat segurament per un bon think tank, acaba de donar un pas més en la seva cursa per agafar el relleu del candidat perdedor del PSOE a la Generalitat de Catalunya el 2010. Montilla està amortitzat políticament malgrat la imatge que ha aconseguit que li donin els principals mitjans de comunicació, a base d’injectar milions d’euros dels pressupostos públics a les empreses propietàries de televisions, diaris i ràdios. Hereu s’ensorrarà a les eleccions de 2011 i el PSC-PSOE entrarà en una crisi sense precedents. El lideratge del socialisme català, que no podrà mantenir l’actual sotmissió al PSOE, estarà en joc. Castells és avui un "outsider" dins de la família socialista, però és intel.ligent i sap que el socialisme català està corcat. Només cal veure la sortida en tromba de la crosta socialista (Leire Pajín, Manuela de Madre, José Zaragoza, etc) per veure fins a quin punt està en joc l’hegemonia de les idees i la necessitat de nous lideratges. Estem davant d’una aposta per la intel.ligència i d’una estratègia a mig termini, i la crosta del carrer Nicaragua ha reaccionat de l’única manera que sap fer-ho: desqualificant i demostrant que quien se mueve, no sale en la foto, en el més vell estil del guerrisme. Amb això està pactant i governant, dia sí i dia també, l’Esquerra d’en Puigcercós.

I un breu apunt en relació a la presència de Jan Laporta a la manifestació independentista de l’11 de setembre: felicitats per la seva decisió. Això sí, haurà d’acceptar les crítiques dels socis i seguidors blaugranes que no comulguen amb els seus anhels d’independència per a Catalunya. Per cert, en Duran Lleida havia de ficar-hi cullerada? Crec que el secretari general de CiU hauria hagut de valorar l’oportunitat de les seves declaracions. Hi ha desenes de fronts oberts, i sincerament aquest no hauria d’ocupar els espais mediàtics de què disposa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!