El bloc d'en Jordi Martí

La premsa d’avui ens obsequia amb dos articles de dos insignes socialistes pertanyents a la desapareguda família catalanista d’aquest partit. Mentre Ernest Maragall, amb tots els respectes personals i institucionals pel conseller, sembla haver perdut el sentit de la realitat política en el seu article Construir catalunya, publicat avui a El País, Ferran Mascarell, en la línia assumida els darrers mesos -més propera a la Casa Gran del Catalanisme que no pas al socialisme ortodox del carrer Nicaragua-, fa una lúcida aproximació al conflicte entre Catalunya i Espanya, amb motiu de l’esperada Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.

L’article d’Ernest Maragall, encara que valent i a contra corrent de la doctrina hegemònica del socialisme oficial del PSC-PSOE, corrobora la sol.litud i l’aïllament del conseller, dins de la família socialista catalana. El problema és que les seves tesis estan fóra de la realitat i deixen entreveure una perillosa manca de visió política i de capacitat d’anàlisi del complex context polític actual. Com pot dir un conseller del Govern de la Generalitat, del partit que governa La Moncloa, que la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut no tindrà cap efecte sobre el desplegament del text estatutari? Com pot parlar d’un govern de coalició entre el PSC i el PSOE si són el mateix i els que manen a Madrid i a Barcelona ens ho recorden cada dia amb fets i paraules?. En definitiva, un article fet segurament des de la bona fe (em recorda el President Maragall quan defensava un federalisme oníric que el temps ha posat en el seu lloc, és a dir, en el no rés), però que projecta una preocupant desorientació, una lamentable impotència i una flagrant contradicció.

Per contra, l’article de Ferran Mascarell, publicat avui al diari AVUI, en la línia de la seva interessant aproximació a posicions polítiques desacomplexadament sobiranistes d’aquests darrers mesos, ens ofereix alguns arguments dignes de ser tinguts en consideració. En resum, i tal com ens diu en la primera frase del seu article: la sentència serà un entrebanc per a Catalunya, però ha de ser un gran problema per a Espanya. Estem davant d’una crua manifestació de la força dels fets. La determinació d’un Estat que utilitza totes les seves institucions per diluir altres realitats nacionals en el seu sí, violentant la veu i la voluntat dels seus ciutadans. I avui l’amic Ramon Tremosa denúncia el complot entre el PP i el PSOE per enterrar el corredor mediterrani…Ni Montilla ni Maria Badia, ni PSC-PSOE ni gobierno amigo. Tot plegat, una immensa farsa i una insuportable impostura…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!