Oh Jerusalem
Israel mata. Aqueixa barbàrie militar d’israel capaç d’assassinar un dia, i un altre, amb aquella fredor i l’excusa que, ells, si volen, maten. Perquè no passa res. Malgrat les queixes internacionals, malgrat les denúncies de l’ONU, amb l’ajuda del feixista Trump, avui maten, i ahir, maten a sang freda i excusen que ells són per damunt del bé i de les lleis internacionals. Maten. Com passa arreu, n’hi haurà a dins d’Israel gent que serà en contra, contra l’assassinat, contra la barbàrie. El govern d’israel justifica l’assassinat, i celebra una festa, el mateix dia. Que no s’entén res. Ni Jerusalem, ni tant d’odi i encara menys la religió, aquella ceguesa per la fe, si li cal tant d’odi i l’assassinat per justificar-la.
En unes hores obrirem l’escola i explicarem l’assassinat d’ahir a Palestina. Ni llengua, ni matemàtica, la puta misèria d’una vida dura i cruenta: els drets universals, sinyors militars d’israel i del món: els drets universals per damunt les vostres raons i les vostres armes.
Ser fill de puta és molt fàcil. Allò ben difícil és anar-hi en contra pacíficament. Si encara ens cal aprendre. Per això la importància de l’escola.
Dirà voste, a classe, quelcom que Hamas exposa a infants palestins com a escuts humans i carn de canó? Els explicarà als infants de classe que els estats arabs, quan les NNUU van acordar la creació d’un Estat palestí i de l’Estat d’Israel, es van oposar a l’Estat palestí, i van voler “llançar a mar” als jueus (sionistes o no)? Per ser una mica honest -o intentar-ho-, cal explicar la pel·lícula sencera…
Sense voler justificar cap matança, Israel el que fa és defensar les seves fronteres. Cal demanar responsabilitats al govern d’Israel, sens dubte, però també a Hamas, a les autoritats de Gaza i a la Autoritat Nacional Palestina.
Atentament