ITINERARI POÈTIC JOAN VINYOLI
“Entre ser poeta o simplement viure hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament.”
Joan Vinyoli
El dia 26 de març, els nois i noies de la Promoció Alexandria (1r ESO) estàvem tots molt nerviosos i contents perquè anàvem a Sta. Coloma de Farners a recitar uns poemes que ens havíem après.
Va ser un dia molt complert i interessant. Primer, vam fer l’itinerari de Joan Vinyoli, el poeta de la classe, envoltats per la natura de La Selva, a Girona. El paisatge era impressionant, encara podem recordar com el vàrem estar contemplant mentre l’aigua del riu cristal·lí sonava al nostre voltant. L’ambient era verd, respiràvem aire pur, fresc i expressiu i durant tota l’estona que vam estar allí, acaronades per la força del vent les fulles dels arbres anaven caient. Era un lloc inspirador, bonic i agradable, relaxant-te, podies escoltar molt profundament els ocells i fins i tot el vent.
Un lloc on podies treure’t els problemes del cap, no només per la pau que regnava, sinó pel fastuós paisatge que podies contemplar.
Iniciant ja l’itinerari poètic, ens anàvem aturant en els punts on Vinyoli es va inspirar per escriure alguns dels seus poemes i cadascú de nosaltres va recitar, en aquell mateix indret, lloc de font d’inspiració del nostre poeta, el poema que prèviament havia escollit. Quan llegies el poema, podies imaginar per què Joan Vinyoli havia decidit escriure aquelles paraules, sobre el què parlava i a què li recordava quan mirava al seu voltant. Veies que parlava sobre els camins, els arbres, el riu… i te n’ adonaves que podies entendre el que el poeta volia dir amb aquelles paraules i a què es referia. Perquè no es fàcil escriure un poema d’un lloc on has viscut tantes coses i emocions.
Després vàrem dinar prop del riu i quan per fi acabàrem, vam anar cap al poble. Allà férem una gimcana, per grups, on havíem de contestar unes preguntes sobre el poble de Santa Coloma de Farners, els seus orígens, el seu comerç, les seves tradicions…
Per fer-ho, ens acostàrem a diferents llocs, botigues, la biblioteca i també preguntàrem els nostres dubtes a la gent del poble, que molt amablement ens van ajudar. No podíem acabar sense anar a comprar una caixa de galetes Trias típiques del municipi, per dur-les a casa.
Ja s’estava fent tard, i havíem de marxar, no sense endur-nos amb nosaltres una mica d’aquell poble i del seu entorn.
Per això és tan important tenir un lloc on poder expressar els teus sentiments i estimar i sentir-te estimat tal i com et mereixes.
Tot plegat, fou un dia que creiem que el vàrem poder viure poèticament, tal i com el nostre poeta ens proposava.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!