La República valenciana, el següent horitzó

Dissabte vam manifestar-nos a València per la llibertat del País Valencià, tot recordant que el 25 d’abril de 1707 ens van robar la casa i ens va enviar el que seria un dels pitjors estats del món (que ja és mala sort), torpall, corrupte i ineficaç. La manifestació, que va recórrer uns quants carrers de la ciutat va acabar al jardí de Vivers, al passeig Guillem Agulló. Entre més parlaments d’inauguració del passeig, l’alcalde de València, Joan Ribó, va dir que s’havia acabat la impunitat en la qual actua l’extrema dreta —ai, sí, prou de tolerància amb el feixisme—, ací i arreu del món, va dir. Però unes hores més tard, el nou passeig de Vivers ja va ser atacat.

A espanya també van actuar amb impunitat, els feixistes: en un estadi de futbol, van prohibir el color groc en les samarretes, van robar xiulets i van fer llançar al fem tot allò sospitós de poder alterar l’ordre (samarretes?, xiulets?, bufandes?) i fins i tot un rètol que deia “llibertat” van llançar al fem. Perquè no van trobar el rètol que deia “democràcia”, perquè espanya també l’hagués llançat al fem. I els mitjans espanyols muts i a la gàbia, mentre uns quants milers de valencians, milions de catalns, i possiblement la majoria dels bascos, ja en tenim prou d’aquell sermó: diem prou al feixisme, a la violència, i a la merda de polítics del pp i a la justícia prevaricadora.

Per cert, la mateixa justícia, els polítics que eren a la llotja de l’estadi, i el reiot espanyol, amb la connivència de la policia i els mitjans, van deixar penjada la bandera franquista allà mateix, perquè tothom sabés què es podia llançar al fem i què no.

Els milers de valencians que ens vam manifestar a València no n’érem prou, si volem aturar el feixisme que s’ha enquistat per damunt de la paraula llibertat, contra una samarreta groga, o fins i tot contra la paraula democràcia. Però n’érem molts. Per això n’hi havia a València policies de paisà que fotografiaven els manifestants valencians que reclamaven llibertat i solidaritat amb Catalunya, gossos enviats a retratar qui és capaç, encara, de lluir la democràcia i la llibertat al carrer, després de la involució espanyola i el retorn al segle XIX. Nosaltres també el vam fotografiar, el gos, perquè sàpia que ja no ens fan por, que els hem perdut la por, i el respecte, als polítics, a la justícia i a tot allò que representa un estat que s’empara en el franquisme i en els seus assassins. UN estat que els paga les fundacions feixistes, els allibera de l’agressió, els paga els luxes, i els perdona l’assassinat, amb la impunitat que l’alcalde volia eliminar des d’aquell passeig que ara representa un espai de llibertat a la ciutat, malgrat les amenaces, els rucs i la vergonya del psoe i els seus inútils acòlits que encara els besen el cul.

Si hagueren volgut, anit hagueren agafat els feixistes que van atacar aquell passeig. Però no ho van fer. No ho volen fer.

Manifestar-se per solidaritat, per la llibertat, per la democràcia, per la llibertat dels presos polítics, pel retorn dels exiliats, pels drets bàsics universals, per la dignitat que ens han robat els corruptes, pel país valencià, per la república. Manifestar-se. Manifestar-nos contra un estat feixista amb l’horitzó posat en la república dels valencians. Prou de mitges tintes. Per la llibertat i la república valenciana.

Un pensament a “La República valenciana, el següent horitzó

  1. Bravo!!!
    Mira aquest enllaços…
    https://wp.me/p1focU-4Rg
    https://wp.me/p1focU-4R2
    https://i0.wp.com/www.annanoticies.com/wp-content/uploads/2014/06/portada888.gif
    El llibre ‘Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs’, pots comprar-lo a:
    – VALÈNCIA, LLIBRERIA PARIS-VALÈNCIA, carrer Pelai, 7.
    – CASTELLÓ DE LA PLANA, LLIBRERIA BABEL, carrer del Guitarrista Tàrrega, 20.
    – ALACANT, PYNCHON&Co llibres, carrer Poeta Quintana, 37.
    Altre enllaç d’interés…
    http://www.coordinadorarepublicana.org

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *