Ells són els delinqüents

Ahir ens va caure com una llossa la detenció del MHP Carles Puigdemont. Com va passar divendres, amb l’empresonament d’uns altres parlamentaris. Com fa temps que passa, vivim una persecució criminal contra les idees. La persecució contra el president —de primer hagué d’exiliar-se i, després, viatjar d’amagat per fugir d’una ordre internacional—, fins que el van detenir ahir, fa creure a l’opinió pública que els representants catalans, triats democràticament, són criminals o malfactors.

Els delinqüents són el govern espanyol i la justícia espanyola. I tota la premsa de caverna que els estufa pets i llufes en favor del feixisme i de major prevaricació. Aqueixa idea és principal: nosaltres no som delinqüents. És el PP, el partit sencer, i més de mil càrrecs imputats en centenars d’afers de robatori, prevaricació, comissions, comptabilitats il·legals, frau reiterat a hisenda, frau reiterat a Europa, eleccions adobades, pagaments i suborns i quantes coses vulgueu repassar. Aquests espanyols són els corruptes, els delinqüents, els gànsters, els criminals.

En canvi, han aconseguit tapar la criminalitat comesa estenent un colp feixista contra la democràcia, a espanya, i, sobretot, a catalunya. I volen fer creure al món que els nostres representants han de ser tractats amb menyspreu i ignomínia. Que és el que va passar ahir amb Puigdemont i amb la resta de persones que han rebut l’ordre internacional d’acaçament. Una autèntica vergonya que, països d’Europa, accepten aquest gansterisme i espionatge entre institucions democràtiques. Perquè en realitat, aquesta política feixista del govern Rajoy-Llarena és un acaçament criminal de got i ganivet.

Homes i dones que han elevat el senti democràtic a Catalunya i a Europa, d’uns anys ençà, des del pacifisme i el debat seriós, des de l’eficàcia econòmica i social, que s’hi juguen la vida i el patrimoni, i la família!, pels ideals de respecte i de llibertat, justament aquests són tractats de pinxos o terroristes. Ves on ens ha portat la llei fatxenda d’espanya i la tolerància europea al joc brut.

Europa festeja ara mateix un terreny perillós, amistançat amb una espanya de caverna, fallida i violenta. L’única violència exercida en aquest territori és en representació d’espanya, a través dels cossos d’inseguretat de la policia (qualsevol policia) i la guàrdia cívil. Política feta des del clavegueram, capaç d’atacar la sanitat, l’escola, les pensions, l’atenció social, en canvi de robar-nos a mans plenes. En canvi de tractar els Drets Universals de l’ONU com un drap brut.

És això que es juga Alemanya, jutjar si el dret espanyol prevaricador és per damunt la democràcia i la voluntat dels pobles, per damunt l’honestedat i la llibertat d’idees. És el futur polític d’Europa, que Alemanya es juga, en vendre’ns a la nova dictadura espanyola, disfressada i corrupta, o en convèncer el món que n’hi ha més honestedat que no pensem, en una Europa tèbia i atemorida, en la qual creiem tan innocentment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *