Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Sàhara lliure

Diumenge farem un concert al palau de la música de València en favor de poble Sahrauí. És un concert escolar, dels cors d’alumnes i de pares, i la intervenció del taller de teatre, una simulació entre dos xiquets de cultures distintes que fan vida a l’escola. L’ONG Talha farà de mediadora de l’ajut. Hi intervindrà també un representant del Front Polisari, per agrair aquesta col·laboració en favor del seu poble.

El projecte fa setmanes que el treballem a l’escola, d’infantil a secundària, murals, tallers, xerrades, projectes d’investigació, eixides, exposicions, documentals, història, tot plegat ajuda a construir el pensament crític dels xiquets, dels joves i dels mestres. En favor de la col·laboració, la consciència, l’ètica i la solidaritat entre pobles. De les dades que hem llegit a la xarxa, la mobilització involuntària de grans gernacions de població s’ha convertit en un dels problemes més greus del segle XXI. No ve d’ara, aquest moviment migratori, produït pels conflictes, la corrupció, el crim, l’abús, o el caprici dels senyors de les armes, de la guerra i de les grans empreses que mouen el capital de veritat, en canvi de tenir atemorida una part important de la població. Si les dades de 2015 parlen de més de 65 milions d’homes i dones desplaçats del seu lloc d’origen o lloc de vida habitual, ara mateix passa de vuitanta-noranta milions, si no ens quedem curts. Molts viuen en condicions infrahumanes, en camps de refugiats precaris, de l’ajut humanitari, quan arriba, de l’amenaça constant i d’un horitzó d’esperança zero.

No hem comptat ací els morts, assassinats i desapareguts. Ni hem parlat encara dels murs de vergonya, ni de les promeses d’acollida incomplertes. Amb els xiquets, sí, que ho hem parlat. Que vagen fent memòria, i carpeta de dades pròpia de com va el món real en el qual hauran de créixer i aprendre a conviure.

Hem venut un miler d’entrades, aproximadament (n’hi haurà a la venda diumenge al mateix palau), i nosaltres gaudirem del concert i de mostrar-nos solidaris. Després tornarem a casa i farem vida normal, com milers de valencians, en saber-nos que hem col·laborat a comunicar què passa en un racó del món on, casualitats, s’esperen per fer un referèndum promés per l’ONU fa anys i panys. Un referèndum per decidir la llibertat.

N’hi ha més motius per a la solidaritat, des de l’escola: els murs de la vergonya, l’assalt a Afrín, la mala memòria de quan nosaltres també vam ser migrants, la mala consciència europea, la por a la llibertat, l’amenaça d’espanya contra els pobles lliures, i encara no saber destriar què fem davant allò que sembla important, és important o no pesa ni un pet dins el curriculum escolar oficial.

Us animeu a venir?

 

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de curs17_18, General, mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent