Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Ja tenim ací les falles (3): bunyols de batalla

Xafarranxo de combat contra la vida de normalitat que voldria imposar-nos el pp i el govern creminal d’espanya. Si els valencians continuem de falles, els catalans continuen manifestant-se per la llibertat, per l’escola, per la República i contra un estat feixista que encara és capaç d’enviar policies a fer sang contra homes innocents i pacífics.

A València fem falles contra la normalitat: el setge espanyol contra el finançament valencià, els atacs a la llengua i a l’escola, l’aplicació del 155 contra la democràcia, no ens deixa viure la normalitat de la festa, que no ho volem, en canvi de preparar-nos contra la invasió dels cossos judicials i policials.

Una majoria de falles defugen fer critica social i política, perquè una majoria són en mans de bufarulls i bumberots, incapaços de reviure el sentit veritable de la falla: criticar el món que vivim. I el món dels valencians no és sinó en mans de la ceguesa informativa des de fa anys, de la incapacitat política del pp, que des d’espanya governa contra tota la perifèria, i encara amb una tènue política de recuperació sense els diners necessaris per a fer res més. Els diners que ens roba espanya cada dia, per a què els valencians malvivim de les molles i les engrunes. Per a que ells puguen viure del luxe i el putiferi espanyol.

Despús-anit van atacar una falla petita, que demanava respecte i llibertat. Aquesta, sí, aquesta és l’agressió violenta d’uns quants valencians entrenats pels modos espanyols. Violència i agressió feixista contra una falla reivindicativa. La intolerància de sempre, animada per jutges, policies, guàrdia civil i polítics d’opereta. No és causal atacar només la llibertat i la democràcia, amb aquell consentiment feixista de sempre.

Bunyols de batalla: quatre gots d’aigua tèbia per desfer la carabassa, afegiu el rent, una quarta part del bloc, nosaltres n’hem ficat 200g, i dos quilos de farina… El tast de la pasta l’endevinarà la mà que pasta, que ha de tenir aquest coneixement de privilegi. Si us queda molla o se us apega, poseu més farina: que no et faça grumolls, que la carabassa siga neta de fils o pepites, que això o allò… Tapeu el llibrell on heu pastat amb un drap i deixeu que la massa puge. L’oli calent al foc, de girasol, i el paellot que siga de ferro. Ara paciència, mans de mestra, i no rebenteu com sangonereta.

Bunyols per a la República, valencians!

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, regals, República catalana per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent