Els valencians també volem ser república
Els valencians també volem ser una república. Rabiosament i lúdica. No és debades que som els més maltractats financerament. Al punt de ser insultats cada dia. Encara no sabem per què un valencià rep menys diners que un madrileny o un sevillà o un d’extremadura. Una burrà d’euros menys que un d’aquests, malgrat les bretolades que diuen els seus pinçans. Però aqueixa és la realitat d’anys. Som tractats com el cul, des d’Espanya, i damunt ens toca pagar-los les autopistes, l’escola, els hospitals, els luxes, i la seua cultura, mentre nosaltres rebem menys i ho rebem tard. Pitjor encara. Els hem de pagar interessos, per diners que són nostres i ells ens roben, i després diuen que ens deixen a crèdit, una almoina caríssima perquè puguem sobreviure. De mamons. Ens tracten com uns mamons!
A la porta de la diputació de valència diu: per un finançament just, i ves si la cosa ens anirà malament que han posat una cadira amb tres potes. És la realitat valenciana. A la cadira li falta una pota i li falta cul per a poder seure. Una cadira de bova o de boga mancada. I cada mitja hora envien algú a aguantar la cadira, perquè no caiga en terra. I així va de finançada l’escola, la sanitat, els serveis, les infrastructures, les comunicacions, els trens… A Bétera encara tenim via única, en el trenet, com al segle XIX. Però damunt paguem el bitllet més car de tots. Ves si són inútils. O som inútils.
Que per què demanem la independència? Que per què volem la República? Xa, això és que encara no us ha tocat anar a aguantar la cadira, plovent fins i tot, que d’una altra manera ja seríeu organitzant el referèndum.