Ulisses20

La jove Sénia Mulayali té ara vint-i-cinc anys. Va venir a València amb vuit anys, sense saber valencià, només hassania. Però només li va costar tres mesos aprendre’n i començar a fer vida d’estudiant valenciana a la Llosa de Ranes. Havia nascut als camps de refugiats de Tindulf, però no hi va tornar fins als catorze anys. I, encara quan torna, el xoc cultural és inevitable. Ara diu que té quatre pares, dos d’acollida i dos de biològics. El pare primer, membre del Front Polisario, és a Mèxic, on fa d’ambaixador de la República Saharauí: “l’admire, pel compromís i la fermesa pel seu poble, per la llibertat; en canvi, personalment no ens entenem, ell no entén la meua llibertat de dona. Sóc dona, sóc sahrauí i sóc valenciana.” Aquesta setmana va ser entrevistada per mitja escola: els alumnes de tercer i quart de primària, primer, després els alumnes de sisé de primària, després els de sedundària… Va ser una marató de preguntes i de respostes que Sénia va viure amb goig, amatent, atenta, en voler respondre cada xiquet, cada qüestió difícil, cada emoció que provocava alguna de les preguntes: la mare, les mares, els germans, les llengües, els llibres, les cultures, la llibertat, la independència, els referents literaris…

Per nosaltres també era una lliçó de vida i de compromís, aquesta visita.