Tenim un equip contra l’espanya de la justícia corrupta?

No perdrem més el temps, si sabem que fem feina, ens llevem enjorn, matinet, o preferim de treballar de nit; si sabem que enllestim, perquè a espanya no perden el temps per a atacar-nos: es preparen per tancar-ne milers, si no ens espavilem a defensar-nos.

Si el govern espanyol té l’olla al bull, això és, els recursos, els jutges, els tribunals, els mitjans, a pensar com posar catalunya a la presó, ja no podem dir que no ho esperàvem. Ja no, després de l’1 d’octubre. Recordeu com van assassinar els mestres, els van empresonar o els van obligar a exilar-se, els pares d’aquests que ara governen? Doncs els fills tampoc no s’arronsaran a aplicar la crueltat feixista contra la democràcia: preparen una llei espanyola que prohibirà qualsevol partit que no jure la seua bandera. Prohibir és una metàfora, vol dir que ens empresonaran i faran coses pitjors, en nom de la seua democràcia. I Europa riurà. Els dirà; notable! I espanya anirà contra nosaltres i contra els fills amb aquell notable en democràcia. Ho han dit públicament i l’amenaça, que nosaltres ja sabem que és odi, mereixeria una resposta. Una resposta no sópn bones paraules i intencions. És una resposta a l’amenaça que vindran a pels nostres fills també. Aquells ases, que ara governen espanya com qui comença el segle XX, depassaran més burreres i maldats més enllà del que podem pensar amb una mirada democràtica.

Por?, no gens. Però res de perdre més temps en filosofia, ni badar com els àngels. Algú ha de dir qui ens defensarà, com, amb quina força comptarem, quants colps aguantarem sense tornar-ne cap, dos?, tres?, un de sol?, quina serà l’estratègia judicial catalana per frenar la prevaricació que ordeixen aquells tribunals germans dels franquistes…

Mireia Boya, Anna Gabriel, Mas, Anna Pascual, Rovira, ens esperàrem que ens tanquen?, que tanquen els parlamentaris?, que inhabiliten qualsevol català que els passe pel nas?, que ens roben?, que ens multen?… Qui pense que la broma de tornar a l’autonomia frenarà l’aquelarre espanyol contra la democràcia va de tapat: de mala fel. La carnisseria que volen no frenarà amb debats o bones intencions. O els parem o ens fregiran. Això és espanya… I europa no toca, ni ara ni en mesos. A Europa els la bufem, tret d’uns quants frares amics que no pinten. Així que espavilem-nos a la desobediència, a no anar a cap tribunal d’injustícia, a no acceptar cap autoritat judicial feixista, a no acceptar l’escarni de la violència.

Però ens calen plans, comunicació, i més acció directa. Ens calen protocols d’acció col·lectius i eficaços. Paciència, sí, però cap resignació. Temps, sí, però sense perdre’n ni un minut. Ni un minut sense ordir el nostre propi pla en favor de la democràcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *