Fuster tenia raó, professor Viciano
Un llibre de l’historiador Pau Viciano posa Fuster a primera línia del debat valencià, si és que mai el mestre l’havia abandonada, la primera línia. I el posa davant nostre en un petit assaig de cent pàgines perquè l’aplicació del 155 contra els valencians no és casual. El feixisme furibund de Montoro i Zoido, de l’incívic i anònim M.Rajoy, posa dalt de tot la gran decisió que hauran de prendre molts valencians encara:
—Aposta vosté per una província valenciana sotmesa i arruïnada (en realitat tres províncies), o s’aventura a abandonar la casa d’orfes que representa viure a espanya?
En una casa d’orfes ja saben vostés que no n’hi ha pares, n’hi ha funcionaris o pitjor, guàrdies, colps, robatoris i corrupció a escala vital.
—Què, ja s’hi han decidit?
“Les idees de Fuster continuen semblant tan perilloses”, diu Pau Viciano, com el primer dia, i per això aquells mosqueters franquistes ens collen l’economia, ens insulten la dignitat i ens assalten l’escola o els hospitals. Política i judicialment (el terror judicial espanyol és de la pel·lícula els morts vivents), si seguiu el fil del professor de dret penal Toni Llabrés sabreu perquè.
Per què Joan Fuster encara és demonitzat? La realitat espanyola supera la ficció que proposava Fuster en els anys seixanta. La batalla de València dels setanta és ara protagonitzada per un govern espanyol que capitaneja el setge i el vesteix d’una legalitat criminal. A espanya voldrien que fórem una província servil, agenollada, vergonyosament lliurada als excessos que dicta un dels estats més rancis de la història de la civilització. I com a espanya veuen signes que les coses no són tan submises, envien violència i jutges, contra els valencians. I els tres idiotes ja citats.
Diu el professor Viciano que la realitat que va descriure el mestre Fuster no és la mateixa que vivim, malgrat tants paral·lelismes: moltes de les deficiències hi són, i avui com ahir, els valencians no som un país normal. Açò últim fa més mal que res, sens dubte. Perquè vol dir que els valencians no som normals. Bé, sí, potser n’hi ha excepcions, però no gaires (no renyiu per això, que és broma).
Fuster és perillós, fins i tot més perillós ara, vint-i-cinc anys després de mort, que no quan va escriure Nosaltres els valencians. I el perill, segons l’espanya més rància i feixista, és que el País Valencià serà d’ací a poc major d’edat per a independitzar-se. Sí senyors, no en tinguen dubte. N’hi ha prou indicadors valencians que apunten a un salt endavant valencià que ni molts valencians no saben veure, encara. Temps. En canvi, l’atac furibund d’Espanya no amaga allò que ells ja dominen: València ha despertat i no vol continuar governada per inútils, estrangers i mediocres. Perquè arribarà el dia que el País Valencià també tindrà una majoria sobirana.
—Que bé que és l’1 i som més aprop.
Per què Fuster tenia raó, Pau Viciano, edicions 3i4, València, 2017
Em sembla molt cert.Fuster era i és perillós.
Torne a rellegir págines de ” Nosaltres els valencians ” i per a mi, prenen més actualitat i vigència , encen debats que haurem de reviscolar.
Ha arribat l’hora d’esser poble.