Ulisses20

Una llibreta dels comptes del tresorer d’una organització criminal amb tot de noms, pagaments, dates, quantitats, anotacions al marge… Un quadern francés, un cahier, o un quadern Rubio de matemàtica o de cal·ligrafia, no seria tan clar ni tan evident. Aquesta penyora fóra un regal per a qualsevol jutge, o advocat, o fiscal… És una prova de molt de valor, una prova física, de la cronologia dels pagaments, del frau d’anys, de la corrupció dia a dia. Una declaració com cal, com voldria qualsevol investigador, un jurista, un home de lleis, un professor de dret, el mateix Dan Brawn o Mario Puzzo.
Ca, romanços. Ni això no ha servit. Res de res. Aigua en cistella. No li val, diu un jutge cosí germà de M.Rajoy, o un jutge cosí segon, o un jutge cunyat de la dona, o un jutge sogre del ministre, o un jutge gendre de la dona, o la dona mateix del jutge, o el fill del jutge. No. No serveix de prova perquè és massa evident, massa; i això no, per ací, no. D’evidències ens en sobren, als jutges. Voler voler, no saben què volen…
Als Intochables d’Elliot Ness, el comptable era la peça clau, la pedra sobra la qual edificarien l’acusació. Calia salvar-lo. Protegir-lo. Ai, aquella escena de l’estació Central. La recordeu? Però allò, ho hem dit, és Hollywood. No compta. No li val. Açò és espanya, que supera qualsevol ficció, qualsevol, de got i ganivet o de terror. Espanya ho supera tot. Aquest feixisme de viu en viu de mariano, de soraya, d’arrimaes, d’iceta, de freixenet o la caixa, aquesta ficció judicial en catalunya, en la llibertat, en la democràcia… Ací el nivell de realitat és tan alt que no n’hi ha ficció possible.

Un jutge avisa can PP que la policia vindrà a regirar la seu central. Un cap de la policia avisa la policia al seu servei que no cal agafar un cotxe gaire ràpid, un que no haja passat la ITV serà suficient, que ha de tenir temps per avisar-los, a can PP, que ells vindran a regirar. El sots-policia telefona un diari amic, un dels múltiples diaris amics de la ciutat perquè preparen la notícia que, en unes hores, la policia regirarà la seu central del PP, perquè vegen que ací som tots iguals, tots sense excepció. Un altre intendent de la policia telefona a soraya SS, per comunicar-li que no poden esperar-se més, que en unes hores arribarà un furgó de la policia per regirar la seu del PP i, en concret, diu que s’emportaran uns ordinadors portàtils. Que faran unes quantes voltes, perquè en aquell moment n’hi ha molt de trànsit a la ciutat, i passaran per l’M30, per l’M40, i després ja hauran de fer cap a la seu del PP, si és que poden arribar-hi.
A can PP telefonen a la pizzeria i a la farmàcia, també telefonen als mateixos diaris, per comunicar-los que un cotxe policial va de camí a regirar-los la seu. Que ells són com els altres, que volen el mateix tracte. Que no s’amaguen, si són el PP.
Per l’altra línia del despatx principal telefonen a movistar, a Apple, a Microsoft, perquè envien tècnics informàtics especialitzats en discs durs d’ordinadors portàtils. N’arriben més de cent tècnics, militants del partit, voluntaris, cracs, haquers, una mobilització tècnica com no s’havia vist. Arriben en taxi, en autobús, en bicicleta, a peu n’arriben, en metro… Però el furgó policial encara és per l’M30. No n’hi ha pressa. Després d’unes hores, algú envia Paco Telefunken amb un martell, un mall i una picola de l’obra del seu germà que és obrer a Carcaixent. Paco venia de València, però el furgó policial encara és a l’M40 quan ell arriba amb l’AVE. Després d’unes quantes hores de martellades, la feina feta i netes les ditades o empremtes, arriba la policia judicial.

—Som la policia judicial i venim a per uns ordinadors portàtils, supose que ja saben que han tingut el temps justet de…
En uns dies, els ordinadors són al jutjat, algú diu que han provat d’esborrar-los, com?, s’exclamen a can pp, impossible!, qui ho pot haver fet? A la setmana arriba el furgó policial, el primer que havia eixit de la comissaria en aquella direcció, s’excusen que el trànsit i els peatges els han entorpit, que no trobaven la seu del pp: —venim a per uns ordinadors!

Un cap de “la policia no és tonta” es presenta al Congreso, s’adreça als diputats, a tots, la sorpresa és que els del pp són de fira comprant ordinadors portàtils nous, perquè els vells sembla que ja no serveixen, però el de la policia diu que ell és cap de la investigació sobre el frau del pp: la idea principal que amolla és una conclusió: la conclusió a la qual han arribat ell i el seu equip d’investigadors és que “El PP no és un partit net, que és una associació criminal organitzada per delinquir”

Els del PP s’estan ara practicant a la seu amb els ordinadors nous, posant-los a prova de jutges, de policia, de martells. Casualment, cap jutge, cap jutge de la península ibèrica, no escoltava aquell policia malparit que havia fet aquella declaració. El fiscal tenia mal de panxa. El fiscal de guàrdia també tenia mal de panxa. El fiscal de reserva del de guàrdia havia mort d’un mal de panxa feia dos dies. Casualment. Ningú no havia recollit aquell avís “d’organització criminal per delinquir”. Durant uns quants anys, la criminalitat no sabem si correspon al PP, als jutges, a la policia, a la premsa amiga del PP, a Microsoft, a l’herència franquista, a l’escola, als mestres…

Iceta, Borell, albiol, arrimaes, la víbora SS, m.rajoy, de segur que ja han encés l’arbre de Nadal a casa… Per què hauríem de suposar que són intocables, el PP?