Ulisses20

Bétera, el camp de túria

De Brussel·les a Luxembourg: crònica 8

Enllà dels deures, que era donar suport a la República i al govern, i a la democràcia (no ho oblidem), què havia de fer una gernació de milers d’homes i dones a Bèlgica? Fer turisme, visitar els pobles dels voltants, que han acollit de manera extraordinària un desplaçament brutal. I explicar als belgues què passa en aquell estat del sud, que el boca orella fa molt de paper. Allà on hem anat ens hi hem trobat la gent de casa. Com a casa. A la carretera, a les àrees de servei, als pobles, als càmpings, a les estacions d’autobusos, al metro, als bars, als restaurants, a les botigues, supose que als aeroports, a les estacions de tren… Hem ocupat Bèlgica harmoniosament, sense incidents, de manera pacífica. Perquè la lliçó la portem molt adoctrinada des de l’escola: sigueu qui sou i què sou. I som gent de pau, sobretot, de comportar-nos, gent festívola, però seriosa, d’una capacitat sorprenent, corprenedora. Perquè són molts anys d’aprendre, de rebre, de saber que calia ser d’una altra manera. Som d’una altra pasta. I per això ens han felicitat i també per això el mediocre Gonzàlez Pons estava tan enfadat, tan carregat de mala fel.

El desplaçament més massiu, després de Brussel·les, hom l’ha fet a Bruges. Una gernació amb els distintius grocs ha ocupat els carrers i les places d’aquella ciutat de conte. Perquè Bruges és un conte de Nadal, vestida d’arbres, de llums, de casetes de fusta, de Nicolaus, de botigues de tota mena, però sobretot d’aparadors de xicolate. Les casetes de rajola, de maó roig, amb aquella geometria típica en escaleta, els carrerons empedrats, els carros amb haca, un fred que pelava, la plaça amb la pista de gel, i el somriure dels catalans a tot arreu, i el cant i el clam entusiasta que no aturava ni s’aturava. I el mediocre del Pons, un homenic que encara no sap què fa, ni de quina cosa treballa, pobre, treia bromera per la boca, perquè n’érem cinquanta mil i els policies belgues ens felicitaven, per la lliçó de democràcia.

Nosaltres fem el primer dinar en taula, en un bar: un guisat, una olleta, uns musclos, vedella belga, i la cervesa de bruixes, boníssima. Hem dinat i hem celebrat amb les taules dels costats, aquesta mostra de força i de coratge del país. Tota Bèlgica en parla, sobretot perquè Bèlgica està ocupada per catalans que en parlen, però també per belgues que, acostumats a la democràcia, no tenen por de debatre i de parlar d’allò que veuen, sense que ningú no els ho amague. A Espanya prohibeixen que TV3 puga informar, els mitjans espanyols ja sabem què diran, però encara així, el pp no tolera cap passa en favor de la democràcia, cap ni una. I s’enfada si els diem com són d’inútils: fins i tot una Junta electoral fiscalitza els periodistes i el periodisme, però només si és de TV3: els altres tenen llibertat per fer pur franquisme als mitjans i a la política.

Fem una altra volta per aquesta ciutat màgica i ens conjurem a tornar-hi. Gairebé que ens perdem cercant la caravana, però fem via i camí avall: hem tingut la pensada de passar a sopar a Luxembourg, si ho tenim a tocar!, Home!, que potser que no tornem! Bons som els valencians que encara no hem dit “va” ja ho hem fet. Cap allà ens agafarà la nevada de camí, però arribem estalvis, al parc municipal, aparquem i sopem. I passada la mitjanit ens decidim a visitar la ciutat, fer un passeig per baixar el sopar i continuar xalant del perquè d’aquest viatge. Fa un grau baix zero, però ja no neva; abrigats, aquest fred és molt suportable. Ep, qui no corre vola, fa unes hores érem a Bruges, ara som a can Juncker per deixar testimoni de quin és el repte, d’aquesta gent coratjosa. No més gran que el terme de l’Olleria, Luxembourg no impacta com bruixes, malgrat alguns barris excelsos de la ciutat. Demà tornarem, i ens tornarem a trobar tanta gent com baixarà cap a casa. Encara venim emocionats de tot plegat, i del viure uns dies dins d’una caravana.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de camp de túria, General, República catalana per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent