València, el país invisible que espanya voldria

El professor Ordine diu que, amb les ciutats invisibles, Italo Calvino va fer un llibre per explicar el món, una visió del món a través d’un diàleg entre Marco Polo i Kublai Khan, l’emperador xinés. Sobre els viatges de Marco Polo, també podríem explicar el món enllà del món, amb la idea que n’hi ha més món enllà del nas occidental. Però ara no és el cas de fer un viatge tan llarg. Preferesc el tema de les ciutats, sobretot perquè València és un país de ciutats mitjanes i petites, més que no pobles grans, a través de les quals els valencians també expliquem i ens expliquem el món. El conjunt d’aquestes ciutats mitjanes és brillant, malgrat que el país que conformen, n’hi ha que el voldrien invisible. Malmés i aterrat. Potser que no són ciutats belles, com ho són les petites ciutats franceses del nord, que les nostres ciutats reconstruïdes, de vegades poc pensades, fins i tot malpensades a partir dels pobles…, són què són, lluny d’allò que representaven quan eren pobles. Entre aquest garbuix de ciutats, que voldrien refer el país, ni València ni el conjunt de pobles i/o ciutats, no han sabut exercir o representar-nos, ni escampar el país com mereix. Aquesta València que sembla invisible, sense horitzó, sense identitat, entre ser i no ser valenciana, es deixa agafar de la pitrera per caure submisa en mans del govern d’espanya. Allà no cap una altra manera d’entendre el món,  amos i senyors contra vassalls i súbdits, s’enfaden si pretens d’explicar-los que entre el blanc i el negre, l’espectre ves si és ample, que no ho entenen. I en aquest no fotem tan valencià, ha deixat València extraviada.

El menistre Montoro se’n burla dels valencians, ens diu ploricons, molls, tocacollons… M.Rajoy diu que València no li fa paper, si no el vota a ell personalment; si fa no fa com a la resta de polítics espanyols: València i les ciutats, i el país, som un zero a l’esquena i a la panxa d’espanya, i només tenim un camí per escapar-nos. Que una majoria de valencians se n’adonen que, amb espanya, perdem. Amb ells, València és inviable a curt termini, i el país sencer. Creure que mai canviaran res, per equilibrar la injustícia, és inútil. Ells no canviaran.

Per què ens ha tocat rebre?, perquè encara perdura Almansa. La relació amo-vassall encara paga el decret de Nova Planta. I per si encara no n’hi havia prou, arriba el feixisme del 155 ordit contra la perifèria: contra tota la perifèria sense excepció. La Meseta tracta qui no són com ells amb mà de ferro: som esclaus i paguem els vicis, i els seus vicis cars han buidat les reserves i la possible justícia a curt termini: tornar als valencians allò que ens han robat durant anys.

Marco Polo va escampar la mirada per buscar més món, enllà del nas occidental. Els valencians potser també caldria que cercàrem més món, enllà d’espanya. Lluny de la Meseta. Perquè ells no canviaran. Però els valencians, sí.

Aquesta València invisible canviarà quan una majoria de valencians ho decidim.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *