Ulisses20

Divendres, el Moviment freinet valencià va organitzar un reconeixement a la mestra Empar Navarro (1900-1986) —presidenta de l’Associació de mestres valencians, castigada pel feixisme franquista perquè era mestra, feminista, valencianista, antifeixista i divorciada. Després de la depuració, va poder exercir quan ja tenia 63 anys, fins que en va fer setanta. L’any 1921 i el 1936 els mestres es jugaven l’escola, la democràcia, la llibertat, la i vida. Ara sembla que el pp voldria tornar-ho a provar, posar els mestres contra les cordes, per evitar d’anar ells a la presó, el PP, per corruptes i inútils.
La fiscalia espanyola, injusta i parcial, i la justícia, ha cridat nou mestres de l’Urgell a declarar per haver organitzat un debat sobre el referèndum, la democràcia, els drets humans…
—Què pensarà la caverna judicial i la premsa espanyola que fa l’escola, cada dia, si no és provocar debats i diàlegs per aprendre a viure en democràcia? Com pensaran els xitxarel·los que els alumnes aprenen a viure en democràcia si no és vivint i debatent què és la democràcia?
D’una altra manera, allò que ens trobaríem, no vull ni pensar-ho, és un estat corrupte, lladre, malversador, governat per idiotes. I uns ciutadans sense resposta. L’escola ensenya i aprén que viure en democràcia evita d’arribar a societats corruptes com l’espanyola, incapaç d’assumir responsabilitats, incapaç d’evitar la violència, incapaç de fer política sense l’amenaça constant de policies, militars i tribunals.

Sí, el 155 del PP+PSOE+C´S+SER+TVs+Sexta i companyia posa contra la paret l’escola, perquè l’escola és per aprendre, un espai democràtic i lliure perquè els xiquets puguen expressar-se. Si avui l’escola no és el cagalló en què la va convertir el franquisme, que va depurar milers de mestres entusiastes, és perquè un estol d’homes i dones l’han tornada a posar on mereixia, una institució cabdal d’una societat que es precia, s’autoestima i es dignifica, a través de l’escola.

Si ens volen cercar per ací, passar pel garrot l’escola, caldrà que declarem milers i milers de mestres que ja no som apocats, ni idiotes, ni uns instrument perquè les elits mediocres del pp i les empreses de l’íbex continuen robant-nos Sòcrates o Plató. República? Si en parlem de república, de llibertat, de participació?, si cantem els mestres, que els carrers seran sempre nostres, de la xicalla, dels mestres, de les famílies?, si expliquem que viure amb els modos violents i agressius no només és perillós sinó el suïcidi al qual voldrien abocar-nos?, si llegim Estellés, Verdaguer, Fuster o qui ens dóna la gana?, ens trobaran, una gernació que és garantia, com a Finlàndia.

Sinyors, milers de mestres obrin cada dia l’escola amb l’esperança d’un país nou. Perquè justament no passe allò que vivim, perquè ningú no puga abusar de la llibertat, ni empresonar gent honesta. I encara per cent coses més, a l’escola es debat de qualsevol cosa, sense restriccions ni censura, amb respecte i tolerància.

La mestra Empar Navarro i Giner (València, 27 de novembre de 1900 – 24 de desembre de 1986)^[1] va reivindicar el valencià a l’escola el 1922, i la formació de tot el Magisteri en castellà i valencià. Exerceix com a mestra a les escoles de Salinas, Parcent, Alfafar i a l’Escola Cossío de València. Es casà amb Maximilià Thous i Llorens i durant la Segona República Espanyola fou presidenta de l’Associació de Mestres Valencians i militant del Partit Valencianista d’Esquerra. Durant la guerra civil espanyola fou mestra en l’Institut d’Assistència Social “Maestro Ripoll” (antiga Beneficència) quan la Diputació va substituir el personal membre d’ordres religioses per mestres, x i acompanyà Josep Renau dos cops a París per tal de recaptar diners per a la causa republicana Redactora de la revista “Pasionaria”, òrgan de Mujeres Antifascistas a València, de la que era directora Manolita Ballester.. Fou depurada com a mestra i el juliol de 1939 detinguda i condemnada a tres anys de presó per antifeixista. Un cop alliberada, va actuar d’enllaç del Socors Roig i va viure de donar classes particulars i de treballar com a administrativa fins que fou readmesa com a mestra el 1962 exercint a Albalat dels Sorells d’on es traslladaria a Murla. (viquipèdia)