Ulisses20

Sisé jorn de la República catalana. Com que és un estat tan tendre, encara podem comptar els dies, un a un, amb els dits, això és el símptoma que encara som un estat jove, després de l’última declaració. Allò de Jaume I fa gairebé mil anys, però una part de nosaltres som novençans i jovençalls. El sisé dia, en un continent democràtic, seríem de festa grossa, perquè el seté s’hauria acabat el cava, el raïm, els gins i tots els dolços d’ametlla. Però no és el cas, som en un indret autoritari, insà, dictatorial, que no tolera la llibertat, un estat patètic, peripatètic i xenòfob, així que després de la declaració tenim els mals de panxa somiats i per somiar, encara. Els tribunals espanols són un xafarranxo contra la democràcia, en favor del franquisme i el retorn de la dictadura. En tres dies diuen que faran net d’allò que no han fet net els catalans, que els espanols no han pogut netejar els últims setanta anys, ni els setanta ni cap. Això és, vostés volen més llibertat: mà de ferro. Vostés volen dictadura, duros a quatre pessetes.

Els valencians també hem entrat en novembre, que ja tenim algunes varietats de taronja agafant el color i el sucre necessari. No tenim mitjans propis, que no en tenim, ni finançament propi, que és de per riure, però sembla que a poc que l’oratge siga benèvol ballarem en favor d’una majoria espanola que preferix l’amenaça contra la llibertat. Quan érem joves teníem somnis, però sembla que n’hi ha que no en volen, de somnis ni de joventut, i s’acomoden en el maleït pessebre que governa espanya: quan podrem menjar i quan haurem de dejunar mos ho diran ells. I aconformats, tu, per què ho hauríem de tenir d’una altra manera. Cornuts i pagar el beure.

Però, i l’escola?, i la llengua?, i la cultura?, i la poesia?, no, no, d’això no penseu que us furtarem més que no us hem furtat. Si no torbeu gaire la dictadura, si no travesseu la línia negra entre dictadura i democràcia, us deixarem alenar, mentre feu bondat. Ja sabeu que els valencians heu de continuar pagant la despesa perquè l’espanya falangista que heu destapat continue alimentant-se. Si, aqueixa espanya del pp, el psoe, el c’s, el pc, eu, i una part del compromís.

Avui és tots sants i demà dia d’ànimes. Només que no travesseu la línia negra.

PD: mireu, si jo fos un polític dels principals de la república catalana, no em presentaria a cap tribunal d’espanya, perquè no n’hi ha cap, cap ni un, que tinga garantia d’imparcialitat. I en tot cas, aniria a treballar com cada dia al lloc que els ciutadans o el parlament em van encomanar. I ja veurem quina varietat de taronja serà enguany més dolça.