Ulisses20

Hom diria que són del mateix partit, el molt honorable president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, i el cap del partit socialista espanol, Pedro Sánchez. Però un partit socialista a espana i un de socialista a València no són la mateixa cosa, encara que ho semble. Massa que ho sembla. O potser les persones que representen la màxima autoritat del partit a cada territori no són les mateixes. Ni poden actuar igual davant una realitat actual tan complexa. O m’ho sembla que no, interessadament.

Pedro Sánchez ha declarat ser col·laborador fins a l’extrem amb el PP de Rajoy contra la llibertat de Catalunya. Pedro ha demanat diverses vegades mà dura contra els catalans, si apliquen el resultat del referèndum.

Ximo Puig va viure aquest crit en favor de la mà dura, del seu cap de partit. El Molt honorable va viure l’atac a la llibertat d’expressió a València el Nou d’Octubre. Durant la diada del País Valencià, grups organitzats i consentits de la policia i del delegat del govern espanol, van atacar, agredir, amenaçar i insultar amb impunitat la llibertat dels valencians. La festa grossa dels valencians es convertí en un jorn violent i agressiu provocat per grups organitzats. Ximo Puig, cap del govern valencià, ho va viure, ho va veure, però no ho va poder impedir. No ho va poder impedir, perquè la seguretat (!) dels valencians no depén dels valencians, sinó de la policia espanola i de la guàrdia civil. Poca broma.

El matí del 9 d’Octubre, en aquella processó que alguns han batejat de cívica, les consignes de violència demanaven afusellar responsables polítics de l’Ajuntament de València o de les Corts valencianes. A cara descoberta, públicament. A hores d’ara, ni el president del Tribunal suprem, o els fiscals, o els jutges del TC encara no han dit res. Çò és, potser troben constitucional, o legal, o suprem, demanar que assassinen representants polítics, oimés gent del compromís valencià. Perquè no han mogut ni un dit.

Quan Pedro Sánchez s’afig amb tanta facilitat a la línia dura del PP, s’entén que reclama agressió a qualsevol preu i contra qualsevol que demana llibertat. A València, a Catalunya, a Múrcia o a Palma. L’Iceta i uns altres d’aquell partit sembla que també són d’aqueix parer d’aplicar la violència contra la llibertat. Portar al límit la violència, quan la seua raó no és majoritària.

Malgrat tot, jo no m’imagine el Molt honorable Ximo Puig defensant aquesta estratègia de la violència. De cap manera. Perquè seria com imaginar el President dels valencians a un costat del 9 d’Octubre amb els ultres i contra aquells milers de valencians pacífics que clamàvem “Sí al valencià”. I no m’imagine el president de tots els valencians exigint mà dura contra els seus, ni que els seus foren una minoria.

Ara, com és que m’imagine Pedro, líder dels socialistes espanols, reclamant violència i agressió contra milions de catalans? És justament ací on les sigles d’un partit no tenen avui, en el 2017, el valor que tenien en el segle XX. Perquè ja no poden ser un paraigua per a qualsevol cosa. El socialisme va costar molt, en aquest estat, el socialisme no ha pogut recuperar la memòria de molts dels seus que van perdre la vida, perquè la desmemòria encegue els mediocres contra la llibertat, contra les revolucions o les persones. L’ètica per a dos personatges que entenien que la política era diàleg, en contraposició a la violència, ha perdut encaix, contingut o bellesa.

Al remat, el pobre Pedro que faça de la seua capa un nus o un fardo, però el President dels valencians que demostre que ho és cada dia, cada minut, que ell és Molt honorable, i això no permet cap signe de violència més. NI contra els valencians ni contra ningú. Cap ni un més.