el bloc d'Eduard Soler Cuyas

http://paper.avui.cat/article/societat/188398/la/bona/salut/latencio/primaria.html

Cooperació AVUI, 7/4/2010

Per la bona salut de l’atenció primària

Dani Triadó

Els ODM no es compliran”, afirma Eduard Soler, responsable de projectes de Farmamundi. “Vist des del realisme és cert que queden cinc anys i que encara es poden fer coses, però temem que la comunitat internacional tingui la temptació de deixar-ho córrer”, afegeix. “Si mirem país per país potser sí que trobarem que la situació ha canviat en algunes zones però globalment les xifres no milloren”, denuncia Soler.

Cada cop vivim més i, en general, gaudim d’una millor salut. Els medicaments essencials formen part de la nostra vida quotidiana, els avenços tecnològics han transformat les estructures sanitàries, i l’accés a la sanitat i a l’atenció primària ha crescut. Mai abans -segons destaca l’Organització Mundial de la Salut (OMS)- havíem comptat amb tants recursos destinats a la salut com en l’actualitat.

Però, malgrat tot, els avenços aconseguits en l’àmbit sanitari els últims anys continuen marcats per la relació desigual entre el Nord i el Sud. Així, nombrosos països en vies de desenvolupament segueixen perdent terreny i la seva població continua sent víctima de sistemes que no garanteixen les condicions d’higiene i seguretat necessàries.

Cada any, més de 3 milions de nadons moren en néixer i més de 9 milions de nens i nenes perden la vida abans de complir cinc anys. La majoria d’aquestes morts es produeixen en països empobrits i es podrien evitar mitjançant intervencions de baix cost. Segons l’Unicef, cada minut mor un infant per causes evitables.

L’OMS denuncia també que més de la meitat dels infants que moren durant el primer mes de vida pateixen desnutrició, i que la contribució de la sida a la mortalitat infantil no deixa d’augmentar en regions com l’Àfrica subsahariana.

D’altra banda, 500.000 dones moren cada any -aproximadament una dona cada minut- donant a llum i milers més pateixen ferides o malalties que els impedeixen fer una vida normal. El 99% d’aquestes morts tenen lloc al Sud. Més del 40% de les dones que viuen en països en vies de desenvolupament no tenen accés a personal sanitari professional en el moment del part, de manera que les hemorràgies o les infeccions causen estralls entre aquest segment de la població.

Dones i infants continuen morint en països empobrits amb sistemes de salut dèbils i incapaços de proveir l’atenció primària essencial per evitar la mortalitat materno-infantil. L’atenció primària, clau per guiar els pacients per tot el sistema de salut, és inexistent en molts països i regions del Sud, i sovint es redueix a un lloc sanitari aïllat on només es tracten malalties considerades prioritàries.

En certes regions, l’atenció primària l’exerceix personal no professional o amb escàs coneixement tècnic, fet que repercuteix negativament en els pacients.

L’atenció primària és l’estadi del sistema de salut més efectiu: per la seva proximitat amb els pacients, per la seva rapidesa en la resposta, perquè obre oportunitats a l’acció preventiva davant certes malalties i perquè estableix una relació de continuïtat i seguiment amb el pacient.

Garantir, doncs, un accés adequat a la salut primària i a la salut materno-infantil permetria salvar milions de vides cada any i millorar la qualitat de vida al Sud. L’assistència primària requereix finançament i recursos que poden esdevenir, al cap i a la fi, una bona inversió.

La reducció de la mortalitat infantil i la millora de la salut materna són dos dels vuit objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM). L’ONU es va marcar com a objectiu reduir la mortalitat infantil en dues terceres parts: passar dels 93 nens de cada 1.000 que morien abans dels cinc anys l’any 1990 a només 31 el 2015. Al mateix temps, la comunitat internacional pretén reduir en tres quartes parts l’índex de mortalitat materna.

A només cinc anys de la data marcada, els objectius semblen lluny. Segons denuncia Acció per la Salut Global (AFGH) -una xarxa europea d’ONGs que promou el compliment dels ODM, formada, entre d’altres, per Metges del Món i Farmamundi-, als països més empobrits l’assistència gratuïta és una excepció. “Anualment més de 100 milions de persones cauen en la pobresa perquè han de pagar l’atenció sanitària”, afirma l’AFGH en l’informe Revisando la realidad a 2010.

L’OMS estima que els països donants haurien de destinar el 0,1% del PIB al Sud per garantir el compliment dels ODM de salut, “els objectius més endarrerits”, segons Acció per la Salut Global.

“Els ODM no es compliran”, afirma Eduard Soler, responsable de projectes de Farmamundi. “Vist des del realisme és cert que queden cinc anys i que encara es poden fer coses, però temem que la comunitat internacional tingui la temptació de deixar-ho córrer”, afegeix. “Si mirem país per país potser sí que trobarem que la situació ha canviat en algunes zones però globalment les xifres no milloren”, denuncia Soler.

Per pal·liar la situació, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) dóna suport a plans de formació de professional sanitari, a campanyes d’educació preventiva, a la reducció d’embarassos no desitjats i a la promoció dels serveis de planificació familiar.

Avui es commemora el Dia Mundial de la Salut en record de la creació de l’OMS. Per això, arreu del món s’organitzen activitats centrades en la urbanització i la salut.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!