Per voler la democràcia!

Han passat tres o quatre dies del colp d’estat d’espana a la democràcia. No ho oblidem. El govern de Catalunya, uns polítics valents, la força de la CUP, uns pocs diaris amb periodistes que “informen”, però sobretot, els milers de ciutadans que són al carrer, canten, aguanten, defensen pacíficament allò que volen, han aguantat el primer embat important contra la democràcia. Però el colp hi és. L’amenaça, la intervenció, la vergonya de nou d’Europa.

La conxorxa del pp i els jutges, emparats en interpretacions de lleis xafarranxo, com més va més pocasolta i menys democràtiques, amenaça la convivència a Catalunya i, de retop, a espanya. Si la violència i la violació de drets és l’única arma política, la història que escriurem serà la dels pocavergonyes, que es mouen còmodes en la dictadura.

Però què passa a València, a les Illes, a Euskadi, a Galícia, mentrestant? Fins i tot a Madrid? Ja els convé aquest colp?, aquesta amenaça a la democràcia?, o troben que, com és a Catalunya, a la resta la deriva extremista d’espana no els afectarà?

Espana està endeutada fins als ulls, no pot pagar ni les pensions, cada setmana ha d’agafar més crèdits, el deute ja és insalvable, per això ara controlen les finances catalanes, que sembla que estretes i minses, són més fiables, més segures que no les espanoles. I si penseu que el control d’aquests diners d’aquell “xulo” de Montoro, evitarà que continuen robant-nos, anem errats. L’atac a la democràcia del mediocre Rajoy, amb el consentiment del psoe i els altres, és també una fugida del desastre de corrupció del seu partit, que té suficients afers com per il·legalitzar-lo. Però, ai, ací topem amb els tribunals, amb els borbons, amb el poder fosc d’interessos i famílies que li permeten el joc brut, en canvi que se salve el pp, i ells continuen berenat-se espana per damunt de pàtries, ètiques, o banderes.

El feixisme torna, si és que se n’havia anat mai, a cara destapada, i en sentir-se amenaçat per aquest cant de llibertat que es cou a catalunya, tem de perdre els privilegis dels darrers cent anys. O dos-cents. Per això atien odi, els militars de la GC, els policies dels vaixells, al davant de tot a mantenir el colp, els privilegis, els estàndars espanols en favor dels interessos d’un pocs. Democràcia?, Europa?, llibertat d’expressió?, a prendre pel sac, qdeuen pensar, mentre ells continuen mamant. Total, que els podria fer Europa…

A Catalunya hi ha un poble capaç, entusiasta, rialler, fort, d’un esperit lliure i democràtic com a espana no esperaven. Estaven acostumats que, cada colp que érem en un punt d’inflexió, agafàvem els diners, o les llenties, o els privilegis… Però ara, no. Ara va de veritat. Per primera vegada després de la República, que aquells tenen la por al cos. I si Europa ajuda Catalunya, i no torna a vendre’s per tercera vegada, en canvi de consentir corruptes facinerosos per compte d’aprofundir en la democràcia dels pobles, s’obrirà un nou estat que farà molta enveja. Fins i tot als espanols els podria convenir el model i la col·laboració. Perquè el deute, sinyors d’espana, ni robant a Europa! I la resta són pel·lícules amb les quals eixirem perden tots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *